Com que, el 1832, Otó encara era menor d'edat, a Grècia es va constituir un consell de regència format per cortesans bavaresos; arribat a la majoria d'edat, Otó I va apartar del govern els antics regents, força impopulars, i va governar com a monarca absolut fins que, per tal d'evitar una revolta, el 1843 va haver de concedir una constitució.
Otó I sempre va dependre del suport de les Grans Potències; per això, després que Grècia fos sotmesa a bloqueig naval per part de la Gran Bretanya el 1850 i el 1853, per evitar un atac grec contra l'Imperi Otomà durant la Guerra de Crimea, l'autoritat del rei va entrar en crisi fins que, el 1862, fou destronat. Otó va morir exiliat a Baviera el 1867.
Referències
↑Mitev, Plamen; Parvev, Ivan; Baramova, Maria; Racheva, Vania. Empires and Peninsulas: Southeastern Europe between Karlowitz and the Peace of Adrianople, 1699–1829 (en anglès), 2010. ISBN 978-3-643-10611-7.