Osred II fou rei de Northúmbria del 789 al 790. Era fill d'Alhred i d'Osgifu, filla d'Eadberht. Succeí a Ælfwald I, fill del germà de la seva mare, Oswulf, que fou assassinat per l'ealdorman Sicga. Osred, tot i que unificà dues de les faccions oposades a Northúmbria, només fou rei durant un any abans de ser deposat, i va ocupar el seu lloc l'anteriorment deposat Æthelred I, fill d'Æthelwald Moll. Osred fou llavors exiliat, sembla que a l'illa de Man. Retornà de l'exili el 792, i la Crònica anglosaxona informa que fou "detingut i assassinat el divuitè dia abans de les calendes d'octubre. El seu cos fou dipositat a Tynemouth." S'assumeix que aquest assassinat fou dut a terme o instigat pel rei Æthelred, que també havia matat Ælf i Ælfwine, fills d'Ælfwald, morts l'any anterior, i que havia intentat matar a Eardwulf el 790.
Referències
Bibliografia
- Higham, N.J.. An English empire: Bede and the early Anglo-Saxon kings. Manchester University Press, 1995. ISBN 0-7190-4424-3.
- Points, Guy. The Combined Anglo-Saxon Chronicles, 2013.
- Rollason, David. Northumbria, 500-1100: Creation and Destruction of a Kingdom. Cambridge University Press, 2003.
- Woolf, Alex. From Pictland to Alba, 789-1070. Edinburgh University Press, 2007.
- Yorke, Barbara. Kings and Kingdoms in Early Anglo-Saxon England. Londres: Routledge, 2002.