Quan els crítics berlinesos generalment va ser molt negatius sobre la Simfonia núm. 2 de Gustav Mahler va ser l'únic que va estimar la qualitat de l'obra i que va descobrir lligams amb la novena simfonia de Beethoven. Mahler li va expressar la seva gratitud en una carta que es va conservar.[2]
Va ser president de l'Associació de Professors de Música de Berlín, i durant quinze anys director de la societat coral d'aquella ciutat i crític musical de la revista Berliner Börsen-Courier. Entre els seus llibres de musicologia hi ha Parsifal, Einführung in die Dichtungen Wolframs von Eschenbach und Richard Wagner (1882); i Richard Wagner Sinfonie in C dur (1887). Va compondre força música per a piano, lieder i peces corals.[3]
