L'ortografia de les sibilants constitueix un cas en l'ortografia del català en el qual un mateix so sibilant es representa en grafies diferents. Per articular aquests sons fricatius alveolars, es deixa sortir l'aire lliscant per una petita cavitat bucal i la llengua se situa a la zona dels alvèols.

La representació gràfica (l'escriptura) és una manera imperfecta de representar els sons, és a dir, que sovint no hi ha una correspondència clara i unívoca entre so i grafia. La branca de la lingüística que estudia aquesta identificació és l'ortologia.

Un mateix so es pot escriure de diferents maneres. És el cas de les consonants sibilants. Així, aquestes es poden dividir en dos grans grups: essa sorda i essa sonora.

El so de la essa sorda es representa fonèticament [s]; gràficament, es pot escriure de diferents maneres: S (ex: pensa), SS (ex: assemblea), SC (ex: escèptic), C (ex: peces) i Ç (ex: caça).

Les normes ortogràfiques que regeixen aquestes grafies són les següents: el so [s] s'escriu amb:

• S:
  • A principi de mot (sol, sabata)
  • Entre vocal i consonant o consonant i vocal (esport, dansa)
  • A final de mot (pas, cortès)
  • En posició intervocàlica en la majoria de derivats per prefixació (asimetria, antisocial, ecosistema)
• SS:
  • En posició intervocàlica (passar, bossa)
  • En els derivats d'un radical començat per s amb els prefixos a-, dis-, pre- (assenyalar, dissociar, pressentir)
• Ç:
  • Davant les vocals a, o, u (força, caçar)
  • A final de mot (feliç, llaç)
• C: davant les vocals e, i (cel, cacera, cívic)
• SC: en alguns casos especials: (ascens, ascensor)

El so [z] únicament es pot escriure amb dues grafies diferents: S i Z.

S'escriu amb:

• S: en posició intervocàlica (casa, masia)
• Z: a principi de mot (zona, zoològic) i darrere de consonant (donzella, esmorzar)

Cal tenir present que en tota regla sempre existeixen excepcions. S'escriu:

• S: darrere consonant, en els derivats de fons, dins i trans: (enfonsar, endinsar, transistor)
• Z: entre vocals en un grup de mots d'origen grec: (trapezi, amazona, nazisme)

En moltes ocasions, aquests sons sibilants es pronuncien de manera incorrecta. Alguns casos són els següents:

• S'escriuen amb SS i, per tant, cal pronunciar amb el so d'essa sorda les següents paraules: advocadessa, alcaldessa, agressió, missió, compressió...
• Així mateix, cal pronunciar com a sonora la essa de les següents paraules: anestèsia, fase, medusa, episodi, dosi, anàlisi...

• Ortocard - Regles d'ortografia catalana. Barcelona: Edicions Castellnou, 2006. 
• Abril Español, Joan. Diccionari pràctic d'ortografia catalana. Barcelona: Edicions 62, 2009. 
• Badia, Joan; Brugaroles, Núria; Rafael Torné, Xavier Fargas. El llibre de la llengua catalana. Barcelona: Edicions Castellnou, 1997. 
• Badia, Joan; Grifoll, Jordi. Ortografia catalana. Mètode autocorrectiu. Barcelona: Editorial Teide, 1994. 

• Ortografia del català
• Fricativa alveolar sonora
• Fricativa alveolar sorda
• Sibilant
• Fonema

• Llengua catalana a Edu365 Arxivat 2010-11-13 a Wayback Machine.
• Gramàtica de la llengua catalana a l'IEC Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine.
• L'essa sorda a Odontocat
• L'essa sonora a Odontocat
• Els sons fricatius alveolars a SALC Arxivat 2009-05-22 a Wayback Machine.