Fou municipi independent fins a mitjans del segle xix quan s'integrà a Fontllonga.[2] Al 1970 Fontllonga i els seus agregats van ser annexionats al municipi de Camarasa.
El poble es va abandonar definitivament a principis del segle xx, coincidint amb la construcció del pantà.[3]
De la seva església parroquial de Sant Salvador depenien els llocs de Sant Just i de l'Ametlla de Montsec. Posteriorment, Oroners passà a dependre de l'Ametlla. Es pot observar encara l'ermita de Mare de Déu del Remei i uns grafits del segle xiv en una estança del castell.[4]
MASVIDAL, Cristina. “Dos pobles perduts. Oroners. La Noguera” a CORTADELLAS, XAVIER, PUJADÓ, JUDIT (Coord.) (2014). “Els pobles oblidats. Una vall i 29 viles abandonades de Catalunya”. La Bisbal d'Empordà: Edicions Sidillà, p. 195-196.