Oriol Tarragó

Plantilla:Infotaula personaOriol Tarragó

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 octubre 1976 Modifica el valor a Wikidata (48 anys)
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaBarcelona Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Nova York Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódissenyador de so Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis
Lloc weborioltarrago.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1088262 TMDB.org: 1405362
X: oritarrago LinkedIn: oriol-tarrago-11198223 Modifica el valor a Wikidata

Oriol Tarragó (Reus, 25 d'octubre de 1976) és un supervisor de postproducció i dissenyador de so de cinema. També és professor de l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC)[1] adscrita a la Universitat de Barcelona.

Ha dissenyat el so de molts llargmetratges espanyols i internacionals[2] com [Rec] (2007), El orfanato (2007), Lo imposible (2012), El Niño (2014), Enemy (2013), Crimson Peak (2015), Penny Dreadful (2014) o Jurassic World: Fallen Kingdom[3] (2018).

Ha estat guardonat amb vuit premis Gaudí, sis premis Goya i dos Bobinas d'Or (premi atorgat per l'Associació Nord-americana de Muntadors de So) per El orfanato, La societat de la neu a més d'una altra nominació per Penny Dreadful. També ha rebut el premi a millor dissenyador de so europeu del 2018 per l'Acadèmia de Cinema Europeu.[4]

És membre de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya i de l'Academy of Motion Picture Arts and Sciences dels Estatus Units (acadèmia de Hollywood).

Biografia

Va cursar els seus estudis a l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), de la qual es va graduar amb el documental Pura (1999)[5] després de rebre una beca per a una estada de sis mesos a l'escola superior politècnica Ngee Ann Polytechnic de Singapur.

Carrera professional

Al seu retorn de Singapur, va treballar amb Guillermo del Toro en El espinazo del diablo (2001) i amb el seu company de l'ESCAC Juan Antonio Bayona en diversos curtmetratges seus i després a El orfanato (2007). Posteriorment es va traslladar als Estats Units, on va ampliar la seva formació en postproducció a la Universitat de Nova York i, d'allà, va viatjar a Londres on va treballar de muntador de so.[cal citació]

De tornada a Barcelona, va fundar el seu propi estudi i va començar a col·laborar amb directors com Jaume Balagueró, Kike Maíllo, Denis Villeneuve o Daniel Monzón, així com en les següents entregues de Juan Antonio Bayona.[cal citació]

Actualment compagina la seva feina en postproducció de so des del seu estudi Coser y Cantar amb la docència a l'ESCAC i col·labora amb altres programes de la Universitat de Barcelona. A més a més, participa de diversos projectes en estudis dels Estats Units, el Canadà i Anglaterra.[cal citació]

Filmografia

Cinema

Departament de so

Any Pel·lícula
2024 A través de tu mirada
2023 Això no és Suècia (8 Episodis)
El último día
La societat de la neu
Bird Box: Barcelona
A través del mar
Fauna
Momias
2022 Un hombre de acción
El Crédito
Tadeu Jones 3: La taula maragda
A través de mi ventana
2021 Tres
L'homme au piano
Las leyes de la frontera
Xtremo
Way Down
2020 Cosmética del enemigo
2019 Malnazidos
Hogar
4×4
Premios Goya 33 edición
2018 Paradise Hills
La Noria[6]
Superlópez
Alegría, tristeza
Yucatán
Jurassic World: El regne caigut[7]
Another Day of Life[8]
2017 El club de los buenos infieles
El secreto de Marrowbone
Tadeu Jones 2: El secret del rei Mides[9]
La chica de la canción
2016 No culpes al karma de lo que te pasa por gilipollas
Contratiempo
Un monstruo viene a verme[10]
2015 No me quites
La cumbre escarlata
V Zero
Atrapa la bandera
[REC] 4: Apocalipsis
2014 El Niño
Out of the Dark
2013 The Only Man
Los inocentes
Enemy
Barcelona nit d'estiu
Los últimos días
Mamá
2012 El cuerpo
Lo imposible[11]
2011 Mientras duermes
Eva
2010 Luna di miele, luna di sangue VII
Carne de neón
Los ojos de Julia
2009 Spanish Movie
Rabia
[Rec]²
Paintball: juega para sobrevivir
2008 Cobardes
2007 La habitación de Fermat
[Rec]
Lo mejor de mí
El orfanato[12]
2006 Moscow zero
Películas para no dormir: Para entrar a vivir
2005 Cuento de navidad
Zulo
Avatar
La monja
2004 Yo puta
2003 El hombre Esponja
Beyond Re-Animator
2002 Ausencias
Nowhere
2001 Retruc
Stranded
Jaizkibel
El espinazo del diablo
1999 Tu-no

Documentals

Any Documentals
2009 Garbo: El espía[13]
1999 Al margen
Pura[14]

Televisió

Any Série
2022 Feria: La luz más oscura
2017 Sé quién eres
2014 Penny Dreadful[15]

Actor

Any Pel·lícula Paper
2015 Atrapa La Bandera Igor (Veu)

Escriptor

Any Documentals
1999 Pura

Premis i nominacions

27 premis i 17 nominacions

Any Premi Categoria Pel·lícula Resultat Ref.
2022 Premios Sociedad Internacional de Cinéfilos Millor so Tres 2ºPuesto
2022 Premios Mestre Mateo Millor so Tres Guanyador
2020 Sitges Film Festival Premi María Honorífica per tota una carrera dedicada al disseny de so Guanyador [16]
2020 Festival de cine de Madrid-PNR Millor so d'un curtmetratge El Infierno Guanyador [17]
2018 Cortogenia Millor so La Noria Guanyador [18]
2018 Emile Awards Millor disseny de so en una producció de llargmetratge. Another day of life Nominat [19]
2024 Latino Entertainment Journalists Association Film Awards (LEJA Awards) Premi al millor so La societat de la neu Nominat
2024 Premis Golden Reel - Motion Picture Sound Editors Assoliment Excel·lent en Edició de So - Llargmetratge en Llengua Estrangera La societat de la neu Guanyador
2020 Assoliment destacat en l'edició de so - Efectes de so, *Foley, Música, Diàleg i *ADR per a mitjans de difusió d'acció en viu de menys de 35 minuts Battle at Big Rock Nominat [20]
2015 Millor muntatge de so, als millors efectes de so i als millors efectes sala a televisió. Capítol: «Penny Dreadful: Night Work» Nominat [21]
2008 Millor muntatge de so, als millors efectes sala i al millor muntatge de diàlegs en una pel·lícula de parla no anglesa. El orfanato Guanyador [22]
2019 Premis Fugaz Millor so La Noria Nominat [23]
2017 Premis European Film Premi del Disseny de so Europeu Un Monstruo viene a verme Guanyador [4]
2024 Premis Goya Millor so La societat de la neu Guanyador
2022 Tres Guanyador
2017 Un Monstruo viene a verme Guanyador [24]
2016 Anacleto, agente secreto Nominat [25]
2015 El Niño Guanyador [26]
2013 Lo imposible Guanyador [27]
2012 Eva Nominat [28][29]
2008 El orfanato Guanyador [30]
2024 Premis CinEuphoria Millor so / Efectes sonors en competició internacional La societat de la neu Guanyador
2014 Premis CinEuphoria Millors efectes especials (sonors o visuals) en competició internacional Lo imposible Guanyador [31]
2024 Premis Platino Premi a la Millor adreça de so La sociedad de la nieve Guanyador
2017 Premis Platino Premi a la Millor direcció de so Un Monsturo viene a verme Guanyador [32]
2024 International Online Cinema Awards (INOCA) Premi a la Millor so La societat de la neu Nominat
2022 Premis Gaudí Millor so Tres Nominat
Las Leyes de la frontera Nominat
2019 Jurassic World Nominat [33][34]
Superlópez Nominat
2017 Un Monsturo viene a verme Guanyador [35]
2016 Anacleto, agente secreto Guanyador [36]
Atrapa la bandera Nominat [37]
2015 El Niño Guanyador [38]
[REC] 4: Apocalipsis Nominat [39]
2014 Los últimos días Guanyador [40]
El cuerpo Nominat [41]
2013 Lo imposible Guanyador [42][43]
2012 Mientras duermes Guanyador [44]
Eva Nominat [45]
2011 Los ojos de Julia Nominat [46]
2010 [Rec]² Guanyador [47]
2007 Premis Barcelona Millor so El orfanato Guanyador
2017 Premis Fénix Un Monstruo viene a verme Guanyador [48][49]

Referències

  1. ↑ «Equip ESCAC - Qui som». Arxivat de l'original el 2018-12-20. [Consulta: 20 desembre 2018].
  2. ↑ «A Sound Life» (en anglès), 26-06-2012. Arxivat de l'original el 2018-12-19. [Consulta: 20 desembre 2018].
  3. ↑ «Oriol Tarragó: "La parte más peculiar del indoraptor está grabada en Reus"» (en espanyol europeu). [Consulta: 20 desembre 2018].
  4. ↑ 4,0 4,1 «Oriol Tarragó, premio del Cine Europeo al mejor sonido por 'Un monstruo viene a verme'», 14-11-2017. [Consulta: 11 març 2019].
  5. ↑ «Pura». [Consulta: 20 desembre 2018].
  6. ↑ «LA NORIA | Cortogenia» (en espanyol europeu). Arxivat de l'original el 2020-09-26. [Consulta: 11 març 2019].
  7. ↑ admin. «El reusenc Oriol Tarragó, responsable del disseny de so a 'Jurassic world: el regne caigut'», 06-06-2018. [Consulta: 20 desembre 2018].
  8. ↑ «Oriol TARRAGO» (en castellà). [Consulta: 20 desembre 2018].
  9. ↑ «Tadeu Jones 2. El secret del Rei Mides». [Consulta: 11 març 2019].
  10. ↑ Tarragó, Oriol. «[https://twitter.com/oritarrago/status/786580807674716160 ¿Cómo su suena el monstruo? Durante más de un año seguimos a esta empresa de limpieza forestal para grabar cosas así. #AMonsterCallspic.twitter.com/japF6NWGx6]» (en castellà), 13-10-2016. [Consulta: 11 març 2019].
  11. ↑ TV3. «Gaudí al millor so: Oriol Tarragó i Marc Orts per "Lo imposible"». [Consulta: 20 desembre 2018].
  12. ↑ «Entrevista en exclusiva con el diseñador de sonido Oriol Tarragó» (en castellà), 23-07-2010. [Consulta: 11 març 2019].
  13. ↑ «Garbo El Espia - Nodo50. Contrainformación en la Red». [Consulta: 11 març 2019].
  14. ↑ «Pura». [Consulta: 11 març 2019].
  15. ↑ Ávila, Óscar de. «El Diseñador de sonido ORIOL TARRAGÓ y el Editor de sonido MARC BECH nominados en los próximos GOLDEN REEL AWARDS.» (en espanyol europeu), 30-01-2015. [Consulta: 11 març 2019].
  16. ↑ ACN. «El dissenyador de so Oriol Tarragó recull el Premi Maria Honorífica del Festival de cinema de Sitges - 10 oct 2020». [Consulta: 10 gener 2022].
  17. ↑ «El Festival de Cine de Madrid (FCM-PNR) desvela el palmarés de su edición nº 29» (en castellà), 18-10-2020. [Consulta: 10 gener 2022].
  18. ↑ «Palmarés - Cortogenia» (en espanyol europeu). [Consulta: 10 gener 2022].
  19. ↑ AV451, Redacción. «'The Breadwinner', mejor película en los premios Emile de la animación europea y 'Un día más con vida', galardonada por su banda sonora» (en castellà), 08-01-2019. [Consulta: 10 gener 2022].
  20. ↑ Ramos, Dino-Ray; Ramos, Dino-Ray. «MPSE Golden Reel Awards: ‘Ford V Ferrari’, ‘1917’, ‘Parasite’, ‘The Mandalorian’ Among Winners» (en anglès americà), 20-01-2020. [Consulta: 10 gener 2022].
  21. ↑ Pedersen, Erik; Pedersen, Erik. «‘Birdman’, ‘American Sniper’ Top Golden Reel Awards: MPSE Winners List» (en anglès americà), 16-02-2015. [Consulta: 10 gener 2022].
  22. ↑ «MPSE - 2008 Feature Film Golden Reel Recipients». [Consulta: 10 gener 2022].
  23. ↑ «Nominados y ganadores 2019» (en castellà). [Consulta: 10 gener 2022].
  24. ↑ Sevilla, Diario de. «Una noche de ira, monstruos... y Emma Suárez» (en espanyol europeu), 05-02-2017. [Consulta: 10 gener 2022].
  25. ↑ «Anacleto: agente secreto » Premios Goya 2019». [Consulta: 11 març 2019].
  26. ↑ «El Niño » Premios Goya 2019». [Consulta: 11 març 2019].
  27. ↑ «Lo imposible » Premios Goya 2019». [Consulta: 11 març 2019].
  28. ↑ «Lista de ganadores de los premios Goya 2012» (en castellà), 19-02-2012. [Consulta: 11 gener 2022].
  29. ↑ «Nominados a los Premios Goya 2012 - RTVE.es» (en castellà). [Consulta: 11 gener 2022].
  30. ↑ «El orfanato » Premios Goya 2019». [Consulta: 11 març 2019].
  31. ↑ Nou, Arc. «Orio Tarragó - Sound Design» (en castellà). [Consulta: 11 gener 2022].
  32. ↑ «Premios PLATINO. Edición 2017». [Consulta: 11 març 2019].
  33. ↑ Ara. «Totes les nominacions dels premis Gaudí 2019», 11-12-2018. [Consulta: 11 gener 2022].
  34. ↑ «XI Premis Gaudí». [Consulta: 11 gener 2022].
  35. ↑ «A Monster Calls (Un monstre em ve a veure)». [Consulta: 11 gener 2022].
  36. ↑ «Anacleto: Agente secreto». [Consulta: 11 març 2019].
  37. ↑ «Atrapa la bandera». [Consulta: 11 gener 2022].
  38. ↑ «El Niño». [Consulta: 11 març 2019].
  39. ↑ «[REC4: Apocalipsis]». Arxivat de l'original el 2022-01-11. [Consulta: 11 gener 2022].
  40. ↑ «Los últimos días». [Consulta: 11 març 2019].
  41. ↑ «El cuerpo». [Consulta: 11 gener 2022].
  42. ↑ TV3. «Gaudí al millor so: Oriol Tarragó i Marc Orts per "Lo imposible"». [Consulta: 11 març 2019].
  43. ↑ «Lo imposible». [Consulta: 11 març 2019].
  44. ↑ «Mientras duermes». [Consulta: 11 març 2019].
  45. ↑ «Eva » Premios Goya 2019». [Consulta: 11 març 2019].
  46. ↑ «Los ojos de Julia». [Consulta: 11 gener 2022].
  47. ↑ «REC 2». [Consulta: 11 març 2019].
  48. ↑ Fuente, Anna Marie de la; Fuente, Anna Marie de la. «Mexico’s Fénix Ibero-American Film Awards Honor TV Series for First Time» (en anglès), 11-10-2017. [Consulta: 11 març 2019].
  49. ↑ Peralta, Paulo. «CinEuphoria: Fénix - Premio Iberoamericano de Cine 2017: os vencedores», quinta-feira, 7 dezembro 2017. [Consulta: 11 març 2019].

Enllaços externs