L'organització territorial de Portugal es basa en una complicada estructura administrativa. El segon nivell administratiu, després de l'Estat, és immediatament ja els seus 308 municipis (concelhos) els quals, al seu torn, se subdividixen en més de 4.000 parròquies (freguesia). Les parròquies, per altra banda, s'agrupen en diverses divisions de nivell superior que no coincidixen amb les delimitacions municipals, algunes de les quals són purament administratives, bé en general, bé específiques d'alguna branca d'activitat (per exemple, comarques judicials, regions turístiques, etc.), bé de caràcter tècnic, o bé de caràcter històrico-cultural. Hi hagué projectes que intentaren definir regions naturals, les quals gairebé mai coincidien amb les divisions administratives.
Províncies tradicionals
Divisió tradicional de Portugal en províncies
Si bé hui dia no tenen cap significat administratiu, les províncies (o regions naturals) continuen per ser la divisió més popular del país, immediatament després dels districtes, amb els quals s'identifiquen la major part dels portuguesos. Creades amb una reforma el 1936, van ser derogades formalment amb l'entrada en vigor de la Constitució de 1976. Havien sigut les onze que es llisten tot seguit:
La divisió més important és, des de 1976, el territori continental (o Portugal continental) i les dues regions autònomes insulars (o Portugal insular), Açores i Madeira. Aquesta primera divisió del territori nacional correspon a la subdivisió NUTS I.
Les Regions Autònomes se subdivideixen immediatament en municipis (19 a Açores i 11 en Madeira), però Portugal continental té una sèrie de subdivisions diferents.
Els districtes, encara que en vies d'extinció mitjançant el procés de descentralització, romanen com la subdivisió administrativa del país més rellevant, servint de base per a una sèrie d'utilitzacions de la divisió administrativa, que van de les circumscripcions electorals als campionats regionals de futbol.
Antics districtes
Abans de 1976, els dos arxipèlags atlàntics eren també dins de l'estructura general dels districtes portuguesos, encara que amb una estructura administrativa diferent, basada en l'Estatut dels Districtes Autònoms de les Illes Adjacents (Decret-Llei n.º 36453, del 4 d'agost de 1947), que es traduïa en l'existència de Juntes Generals amb competències pròpies. Hi havia tres districtes autònoms a Açores i un a Madeira:
Aquests districtes van desaparèixer amb l'arribada de la constitució portuguesa de 1976, que dotava a les Açores i a Madeira d'un Estatut Polític-Administratiu propi (que no preveu l'existència de districtes).
Malgrat que els districtes siguen la divisió administrativa de primer grau a Portugal Continental, la divisió tècnica de primer ordre és una altra. Es tracta de les cinc grans regions gestionades per les Comissions de Coordinació i Desenvolupament Regional (CCDRs), i que corresponen a les subdivisions NUTS II per a Portugal. Els límits hi coincideixen amb els límits dels municipis, però no coincideixen amb els límits dels districtes, que de vegades es dividixen per més d'una regió. També aquestes regions es troben en vies de desaparèixer amb el procés de descentralització, però de moment són les següents:
Les regions se subdividixen en subregions estadístiques sense cap significat administratiu, amb l'únic objectiu de servir per a agrupar municipis veïns amb problemes i desafiaments semblants, i obtenir d'aquesta manera dades conjuntes destinades principalment a la planificació econòmica.
A continuació es llisten els 30 NUTS III, dividides per regions:
La divisió administrativa defineix tres tipus d'àrees urbanes: Grans Àrees Metropolitanes (Lisboa
i Porto),[1] Comunidades Intermunicipais (CIM),[2] Municípios i Freguesias.
