L'Oracle d'Ismènion agafa el nom del déu fluvial Ismenos que posteriorment es va identificar amb Apol·lo anomenat Ismeni. Heròdot explica que aquesta substitució es devia produir entre els segles VII i VI aC., i es podria atribuir als tebans.[1]
L'oracle es va situar en una muntanya una mica més enllà de la porta Electra, una de les set portes de Tebes, a Beòcia, i encara es poden observar algunes ruïnes del segle iv aC. L'edifici primitiu, fet de rajoles i fusta, va ser incendiat a finals del segle viii aC. i va ser substituït per un temple de pedra d'estil dòric. A dins hi havia una estàtua d'Apol·lo feta de fusta de cedre que el representava agafant un cérvol amb la seva mà dreta.[2]
Aquest oracle donava les resposta no per inspiració del deu sinó per la inspecció que els sacerdots feien de les persones que anaven a fer les consultes, el que requeria una certa psicologia i dots d'observació notables.[1]
