Un oni (鬼) (鬼（おに）) (/oʊni/ OH-nee) és una classe de yōkai, dimoni, orc, ogre, o troll en folklore japonès. Són creguts per viure en coves o profund en els monts.[1] L'Oni és conegut per la seva força sobrehumana i ha estat associat amb poders com tro i llampec, juntament amb el seu caràcter de mal manifestar en la seva propensió per a assassinat i canibalisme.[1] Són dibuixats amb banyes al cap i ocasionalment un tercer ull en el centre del front.[2][3] La seva pell és de color vermell, blau, negre, o groc, i porta tapalls de tigrepelt, i una planxa kanabō.[3] També tenen tres a sis dits a les mans i als peus, que acaben amb una urpa.[4] L'Oni és capaç de fer-se el ximplet per atraure les seves víctimes. Pot ser mascle o femella, però ha estat predominantment mascle durant història.[5] A la femella oni se la pot anomenar Yamauba. Quan es disfressa pot ser que no s'apreciï el seu gènere.[6] Se'l relaciona amb la riquesa i la bona fortuna.[7]
Durant el període Heian (794–1185), els oni sovint eren representats a la literatura japonesa, com a monstres terrorífics que es menjaven persones. Una representació habitual d'oni és menjant-se persones d'una queixalada. En un llibre de Nihon Ryōiki es mostra una dona que és devorada per un oni.[8] Hi ha la teoria que la raó per la qual les històries d'onihitokuchi eren habituals és que les guerres, els desastres i les fams en què les persones perden la vida o desapareixen s'interpretaven com que arribaven onis d'un altre món al món actual que s'emporten els humans.[9]
No va ser fins que es va crear la llegenda de Shuten-dōji que l'oni va començar a ser representat a les pintures,[10] i des del segle XIV. Shuten-dōji ha estat considerat com l'oni més famós i fort del Japó. La llegenda de Shuten-dōji s'ha descrit des del segle XIV en diverses arts, arts escèniques tradicionals i literatura com ara emakimono, jōruri, noh, kabuki, bunraku i ukiyo-e. El tachi (espasa llarga japonesa) "Dōjigiri" amb el qual Minamoto no Yorimitsu va decapitar Shuten-dōji' a la llegenda, ara està designat com un tresor nacional i un dels Tenka-Goken (Cinc espases més grans sota el cel).[11][12]
Són personatges populars en l'art, la literatura i el teatrejaponesos[13] i apareixen com a personatges tipus en els coneguts contes de fades de Momotarō (Peach Boy), Issun-bōshi i Kobutori Jīsan. Tot i que els oni s'han descrit com a criatures aterridores, en la cultura moderna se n'expliquen històries menys espantoses, com ara les d'Oni Mask i Red Oni Who Cried.
