Meisenholl es va quedar a Ondjiva uns quatre anys, abans que hagués de sortir a causa d'una malaltia greu. Wilhelm Stahlhut el va substituir a mitjans de la dècada de 1890. Els tres fills de Stahlhut van morir a Àfrica, i finalment ell mateix va caure malalt de febres d'aigües negres i van morir a Outjo l'1 de maig de 1900. La seva vídua es va mantenir durant molts anys, primer a Oukwanyama i després a Hereroland.
L'agost de 1915, el rei Mandume va cremar la missió i els alemanys van haver de fugir a Ondonga a Àfrica del Sud-oest.[3]
Ondjiva va ser destruïda en gran part durant la Guerra Civil angolesa, i va ser escenari dels atacs aeris i la invasió de les terres per part de Sud-àfrica. L'administració de la ciutat va ser operat de la província de Huila, i en teoria governava a la província de Cunene en l'exili. La major part de la població va deixar la ciutat en 1989, i en 1999 va ser llar de menys de 5.000 habitants. Els esforços de la reconstrucció van començar després de l'arribada de la pau en 2002. Ondjiva inicialment va ser experimentat un creixement lent de la població, però es va produir una tornada significativa dels seus residents i la nova migració des d'altres regions d'Angola, en particular de la província de Huila entre 1998 i 2000.[5]
↑Plano de Urbanização da Cidade de Ondjiva. Luanda, Angola: República de Angola, 2005.
↑Peltola, Matti. Sata vuotta suomalaista lähetystyötä 1859–1959. II: Suomen Lähetysseuran Afrikan työn historia. Helsinki: The Finnish Missionary Society, 1958, p. 124–125, 173, 180.
↑Rodrigues, Cristina Udelsmann «From Family Solidarity to Social Classes: Urban Stratification in Angola (Luanda and Ondjiva)*». Journal of Southern African Studies, 33, 2, 2007, pàg. 235–250. DOI: 10.1080/03057070701292566. ISSN: 0305-7070.
↑«Ondjiva». TAAG Angolan Airlines, 2016. Arxivat de l'original el 2016-06-26. [Consulta: 21 juliol 2016].