Olaf Haakonsson (danès: Óláfr Hákonsson) (fortalesa d'Akershus, 1370 (Gregorià) - Falsterbo, 3 d'agost de 1387) va ser rei de Dinamarca des del 1376 (Oluf II) i rei de Noruega des de 1380 (Olav IV)
Biografia
Olaf va néixer el 1370, fill del rei Haakon VI de Noruega i Margarida de Dinamarca. Els seus avis eren els reis Magne II de Suècia i Valdemar IV de Dinamarca.
El 1375, a la mort del seu avi Valdemar va ser coronat rei de Dinamarca amb només cinc anys. La seva mare Margarida va ser designada regent.
A la mort del seu pare el 1380 va esdevenir també rei de Noruega, unint-se els regnes danès i noruec sota la seva monarquia. Margarida també reclamava, en nom del seu fill, el regne de Suècia que havia passat a mans d'Albert de Mecklenburg. El 1385 Olaf va arribar a la majoria d'edat, però la seva mare va continuar governant en nom seu.
El 23 d'agost de 1387 Olaf va morir sobtadament, amb 17 anys. La inesperada notícia va deixar pas a molts rumors que afirmaven que havia mort enverinat. Alguns apuntaven com a culpable a la seva mare, que a partir d'aquell moment va passar a governar en nom propi.
La mort d'Oluf va posar fi a la dinastia Folkung, i va deixar pas a la unió de les monarquies de Noruega i Dinamarca. Després d'Oluf, passarien més de 550 anys fins que no hi tornés a haver un rei noruec nascut en terra noruega, amb Harald V.
Avantpassats