Octavio Cabezas Moro (Oviedo, 1933) és un historiador espanyol. Fill de l'escriptor i periodista Juan Antonio Cabezas Canteli, La seva mare va morir de tifus durant el setge d'Oviedo en la guerra civil espanyola, i el seu pare fou condemnat a mort i empresonat fins 1943. Quan va sortir de la presó ambdós es van instal·lar a Madrid. Es va llicenciar en dret a la Universitat Complutense de Madrid i el 1961 treballà com a professor ajudant de teoria de l'estat a la facultat de Ciències Polítiques de Madrid. De 1963 a 1968 va col·laborar a la Subsecretaria de Turisme i entre 1966 i 1971 col·laborà com a guionista a RTVE escrit els guions per a les sèries de divulgació per a televisió Lo que va de siglo i La huella del hambre, i el 1969 fou director del Gabinet Tècnic del Sindicat Nacional d'Espectacles.[1]
Durant la transició espanyola va ingressar al PSOE, fou cronista parlamentari d'El Socialista i va col·laborar en la campanya electoral de les eleccions generals espanyoles de 1982 elaborant un còmic de la història del partit.[2] El desembre de 1982 fou nomenat Governador civil d'Alacant, càrrec que va ocupar fins al 2 d'agost de 1986.[3][4] Fou destituït arran l'escàndol en la concessió d'administracions de loteria a parents i membres del partit.[5] Després va continuar treballant per al Ministeri de Treball i fou conseller a l'ambaixada espanyola a Suïssa.
Membre de la Fundació Indalecio Prieto, ha publicat diversos estudis sobre la figura del dirigent socialista històric Indalecio Prieto.[6][7]
Obres
Referències
- ↑ Becas España. Anales 1971, p. 49
- ↑ Octavio Cabezas Moro a tebeosfera
- ↑ El PSOE pide a los cargos públicos del partido que renuncien a las administraciones de lotería, El País, 23 de juliol de 1986
- ↑ [https://www.boe.es/boe/dias/1986/08/02/pdfs/A27440-27440.pdf REAL DECRETO 1579/1986, de 1 de agosto, por el
que se dispone el cese como Gobernador civil de la provincia ae Alicante de don Octavio Cabezas Moro.]
- ↑ El gobernador de Alicante, destituido tras el escándalo de las loterías, El País, 2 d'agost de 1986
- ↑ Un patriota de partido, El País, 4 de juliol de 2018
- ↑ «Prieto no estaba a favor de la revolución, pero era un hombre de obediencia al partido», La Nueva España,22 de maig de 2009
