L'epítet zaspilota fa referència a les seues inconfusibles grans taques marrons escampades pel cos.[6]
Descripció
Fa 6,9 cm de llargària màxima.[2] 15 espines i 8 radis tous a l'única aleta dorsal. 3 espines i 5-6 radis tous a l'anal. 28 vèrtebres. Absència d'espines a les superfícies laterals de l'os lacrimal i del primer os suborbital.[7] Els individus més grossos mostren la segona i la tercera espines dorsals molt allargades. Cos amb grans taques irregulars de color marró fosc. Línia lateral contínua i amb 15-18 escates. 10-14 branquiespines (2-4 a la part inferior i 8-10 a la superior). Absència d'aleta adiposa. Aletes pectorals amb cap espina i 12-13 radis tous.[8] Cos nu tret de les escates de la línia lateral. Aletes pelvianes amb 5 radis.[9]
És verinós per als humans[11][6] i el seu índex de vulnerabilitat és de baix a moderat (32 de 100).[12]
Referències
↑Jordan, D. S. i E. C. Starks, 1904. A review of the scorpaenoid fishes of Japan. Proceedings of the United States National Museum Vol. 27 (núm. 1351): 91-175, Pls. 1-2. [1]
↑Poss, S. G., 1999. Scorpaenidae. Scorpionfishes (also, lionfishes, rockfishes, stingfishes, stonefishes, and waspfishes). P. 2291-2352. A: K. E. Carpenter i V. H. Niem (eds.). FAO species identification guide for fishery purposes. The living marine resources of the Western Central Pacific. Vol. 4. Bony fishes part 2 (Mugilidae to Carangidae). Roma, FAO. 2069-2790 p. Pàg. 2325.
↑Cheung, W. W. L., T. J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing. Biol. Conserv. 124:97-111.
Bibliografia
Mandrytsa, S. A., 2001. Lateral line system and classification of scorpaenoid fishes (Scorpaeniformes: Scorpaenoidei). Ph.D. dissertation, Perm University. 1-393. (En rus, resum en anglès).