L'objecció de consciència és el refús d'obeir a un ordre, una obligació professional o una llei que hom troba inacceptable per raons ètiques, polítiques o religioses.[1]
El tipus més reconegut és l'objecció al servei militar, quan la instrucció a l'exèrcit és obligatòria al país en qüestió, usualment si es reconeix el dret a l'objecció s'estipulen mesures de servei socials alternatives per complir amb el deure vers l'Estat.
Li segueix en importància les objeccions ètiques del personal sanitari a aplicar mètodes com la píndola postcoital, l'avortament[2] o l'eutanàsia.[3] En aquests casos els motius adduïts passen pel respecte a la vida o creences religioses, que impedeixen seguir la legislació vigent quan aquesta permet aquestes pràctiques. Als països que van introduir el matrimoni homosexual, de vegades hi ha funcionaris del padró municipal d'habitants que van exigir el dret de refusar el servei.[4][5]
Vegeu també
Referències
- ↑ «Objecció de consciència». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Recomanacions sobre l'objecció de consciència en l'avortament» Arxivat 2012-04-13 a Wayback Machine., Generalitat de Catalunya, Departament de salut, s.d.
- ↑ Informe sobre l'eutanàsia i l'ajuda al suïcidi Arxivat 2013-06-21 a Wayback Machine., Barcelona, Comitè Consultiu de Bioètica de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Departament de salut, 2006, ISBN 84-8124-228-4
- ↑ «El Senat inclou l'objecció de consciència a la llei que autoritza el matrimoni homosexual», Portal informatiu de TV3, 14 de juny de 2006.
- ↑ «EUPV acusa García-Gasco d'"inquisitorial" per demanar l'objecció de consciència contra el matrimoni homosexual», Vilaweb, 9 d'agost de 2005.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Objecció de consciència
