Obeix[1][2] (amb anterioritat escrit Oveix)[3] és un poble de la Vall Fosca situat a la zona central del terme de la Torre de Cabdella, tot i que fins a la darrera modificació dels límits municipals de la Vall n’ocupava la part sud-oest. És un dels tres nucli del Solà, juntament amb Astell i Aguiró.
S'hi accedeix per una pista rural asfaltada, que surt del quilòmetre 12,5 de la carretera L-503, 1,5 km al nord de Molinos. Aquesta pista, plena de revolts, puja al poble d'Astell, en poc més de 2,5 quilòmetres, i continua cap a Obeix i Aguiró. Al cap d'1,6 km, des d'Astell hi ha el trencall cap a Obeix (a l'esquerra) i Aguiró (a la dreta). Des del trencall fins a Oveix hi ha menys de 500 metres.
Documentat des del 834, a causa del monestir benedictí que hi hagué (domum Sti. Vicentii de Ovece, Joan Coromines (op. cit.) no dubta a atribuir a aquest topònim un origen basc: d’obe i etxe, seria la casa dels pastors, tot i que també hi podria haver incidit l'arrel oi, amb el significat de ‘rústic’.
Portal de ponent
Església de Santa Maria
Portals del clos del poble
Portal de llevant
Portal interior del poble
Portal interior del poble
Història
L'origen del poble d'Obeix es troba lligat al castell d'aquest mateix nom, que encara constava el 1381 amb quatre focs. Se'n desconeix l'emplacement. El lloc pertanyia a la baronia de Bellera, des d'època medieval fins a l'extinció de les senyories, al segle xix.
Al cens de Floridablanca, del 1787, Obeix presenta 90 habitants, dels quals 44 són homes i 46, dones. Aquest cens és molt precís: de solters, 25 homes i 27 dones; de casats, 15 de cada sexe, igual que de vidus: 4 i 4. Un dels 90 és capellà; 26, pagesos; 5, jornalers, i 3, criats. Els altres (dones i canalla) en sumen 55.
Entre 1812 i el febrer del 1847 gaudí d'ajuntament propi. Es formà a partir de la promulgació de la Constitució de Cadis i el seu desplegament; i fou suprimit, en agregar-lo a la Torre de Cabdella, a causa del límit fixat en la llei municipal del 1845, del mínim de 30 veïns (caps de família) indispensables per a mantenir l'ajuntament propi.
Obeix apareix en el Diccionario geográfico... de Pascual Madoz (1845) de la manera següent: “situat en una vall envoltada pel nord, sud i oest per un turó denominat Obach o de Obeix, està només exposat als vents de l'est. El clima és fred, propens a reumes. El formen 5 cases pobres, una font a l'entrada del poble i l'església parroquial. Hi ha en el terme l'ermita de Sant Cristau, una pedrera de guix i una mina sense explotar. El terreny és de secà i de qualitat mitjana. S'hi produïa blat, sègol, blat de moro, llegums, i s'hi criaven ovelles, vaques i mules. La caça era de perdius i conills. Formaven el poble 5 veïns (caps de família) i 59 ànimes (habitants).”.
Vers el 1910, Obeix tenia 25 edificis, amb 62 habitants, segons Ceferí Rocafort (op. cit.).
El 1970 tenia 33 habitants, que havien quedat en 23 el 1981, i tornaven a ser-ne 30 el 2005. Deu anys més tard, la xifra havia minvat fins als 29.[4]
Festes i tradicions
Obeix és dels pobles que surten esmentats a les conegudes cobles d'en Payrot, fetes per un captaire fill de la Rua, a mitjan segles XIX. Deia, en el tros d'Obeix:
«
Puja cap a Santa Coloma
i no en troba sinó dos,
Castellvill i Castellnou
Bellanos i Vilancòs.
I passa a Oveix i Aguiró
la digo, digo, digo,
i passa a Oveix i Aguiró
i es menja la carn de moltó.
»
— Payrot, Cobles
Jaume Arnella també dedica un esment a Obeix en el seu Romanço de la Vall Fosca, romanç tradicional de nova creació. Després del fragment dedicat a la Plana de Mont-ros, diu:
«
Astell, Oveix i Aguiró,
els tres pobles del Solà,
i els tres pobles de la Coma:
Paüls, Mont-ros, Pobellà.
CASTILLÓ, Arcadi i LLORET, T. "La Torre de Cabdella", a El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.
