Núria Vergés i Bosch

Plantilla:Infotaula personaNúria Vergés i Bosch
Imatge
(2023) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1976 Modifica el valor a Wikidata (48/49 anys)
Igualada (Anoia) Modifica el valor a Wikidata
1a Directora general de Cures, Organització del Temps i Equitat en els Treballs
21 setembre 2021 – 9 octubre 2024
← cap valor – Supressió del càrrec →
Membre del gabinet: Govern de Catalunya 2021-2024
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
IdeologiaFeminisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Oberta de Catalunya - doctorat (2009–2012)
Universitat Autònoma de Barcelona - llicenciatura (–1998)
Universitat Pompeu Fabra
Universitat Johns Hopkins Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEstudis de ciència, tecnologia i gènere, divisió sexual del treball, estat del benestar, política pública, violència contra les dones i metodologies feministes Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolitòloga, professora d'universitat, activista, política Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona, professora agregada (2012–2021)
Valeo (2000–2000)
Consell Comarcal de l'Anoia, ajudanta (2000–2001) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
GermansAlba Vergés i Bosch Modifica el valor a Wikidata
X: nuverges LinkedIn: núria-vergés-bosch-2813221a Modifica el valor a Wikidata

Núria Vergés i Bosch (Igualada, 1976) és una politòloga, activista social i feminista catalana.

Formació i trajectòria professional

Llicenciada en Ciències Polítiques i de l'Administració per la Universitat Autònoma de Barcelona (1998), té un Màster en Polítiques Públiques i Socials per la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat Johns Hopkins (2005) i és diplomada d'Estudis Avançats (DEA) en Ciències Polítiques i Socials per la mateixa Universitat Pompeu Fabra (2003).[1] Va doctorar-se en Societat de la Informació i del Coneixement a la Universitat Oberta de Catalunya, amb una tesi titulada Gènere i TIC: el procés d'autoinclusió de les dones en les TIC.[2]

Va ser professora agregada de la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona, concretament al Departament de Sociologia.[3] En l'àmbit universitari, va realitzar estades a l'estranger com a professora i com a investigadora visitant, com ara al centre d'Estudis de Dones i Gènere del Trinity College de Dublín (Irlanda), a la Universitat de Constança (Alemanya), a l'Institut Gino Germani de la Universitat de Buenos Aires (Argentina), a la Universitat de São Paulo (Brasil) i a la Universitat d'Ulster (Irlanda del Nord).[1][4] També va treballar com a investigadora a l'Internet Interdisciplinary Institute de la UOC (2009-2012), a l'Institut d'Infància i Món Urbà o CIIMU (2006), a l'Institut de Govern i Polítiques Públiques de la UAB (2007) i a la mateixa UPF (2001-2005), entre d'altres.[4]

Va ser directora de la Unitat d'Igualtat de la Universitat de Barcelona i membre del grup de recerca Copolis sobre Benestar, Comunitat i Control Social, així com de l'Institut Interuniversitari d'Estudis de Dones i Gènere.[5] A més, el setembre de 2021 va ser nomenada la primera directora general de Cures, Organització del Temps i Equitat en els Treballs al Departament d'Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya.[5][4] Durant el càrrec, només va ser objecte d'atenció mediàtica el desembre del 2021, quan es va saber que havia establert que una formació oficial per a treballadores de la llar s'impartís en castellà en lloc de català, en contra del que estipulava el contracte i de la voluntat de la formadora, segons la Plataforma per la Llengua. La secretària de Feminismes, Montserrat Pineda, va justificar l'incident pel format telemàtic del curset i per la prioritat de fer entendre els conceptes a les assistents.[6][7]

La seva recerca se centra en els àmbits del gènere i els treballs, de la relació entre el gènere i les TIC, de l'estat del benestar i les polítiques públiques i familiars, de les violències masclistes i de les metodologies feministes.[1] D'entre les seves publicacions destaquen els llibres Gènere i TIC: fent i desfent gèneres i tecnologies (2023)[8] i Redes Sociales en perspectiva de género (2018)[9] i el monogràfic «Feminisme(s)» de la revista Idees, el qual va coordinar ella.[10]

Trajectòria cívica

Autodefinida com a «feminista i activista tecnosocial», està fortament vinculada a l'activisme social i feminista.[4] És cofundadora del col·lectiu d'investigació sobre gènere i tecnologia DonesTech.[11] També ha estat membre de diverses organitzacions civils, com ara l'Associació de Dones per a la Recerca i Acció (Alia)[1][12] el seminari interdisciplinari de recerca feminista SIMREF i Ca la Dona.[4] D'afegitó, ha format part de projectes activistes com l'Ateneu Cooperatiu La Base al Poble-sec, la xarxa de mitjans Indymedia o la comunitat de creadors audiovisuals Telenoika.[12]

Família

Té una filla.[13] És germana d'Alba Vergés Bosch, que va ser consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya del 2018 al 2021 i vicepresidenta primera del Parlament de Catalunya del 2021 al 2024.[6]

Vegeu també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Núria Vergés Bosch». Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 07-10-2019. [Consulta: 8 maig 2024].
  2. ↑ Vergés Bosch, Núria. Gènere i TIC: el procés d’autoinclusió de les dones en les TIC. Una aproximació des de les tecnòlogues artístiques i les tecnòlogues informàtiques (tesi). Barcelona: Internet Interdisciplinary Institute (Universitat Oberta de Catalunya), 2012-03-26, p. 278. 
  3. ↑ «Núria Vergés Bosch». Universitat de Barcelona. [Consulta: 8 maig 2024].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «Nomenaments». Govern de Catalunya, 21-09-2021. [Consulta: 16 gener 2024].
  5. ↑ 5,0 5,1 «La igualadina Núria Vergés, nova directora general de Cures, Organització del Temps i Equitat en els Treballs». Anoia Diari, 22-09-2021. [Consulta: 29 desembre 2024].
  6. ↑ 6,0 6,1 Sala i Cullell, Josep. «La Generalitat em fa dinar a quarts de tres». VilaWeb, 01-02-2024. [Consulta: 29 desembre 2024].
  7. ↑ M., I. «La Generalitat exigeix a una treballadora que imparteixi una formació en castellà». NacióDigital, 20-12-2021. Arxivat de l'original el 14 febrer 2024. [Consulta: 4 gener 2025].
  8. ↑ Vergés, Núria. Gènere i TIC. Fent i desfent gèneres i tecnologies. Institució Alfons el Magnànim, 2023, p. 1 - 152. ISBN 978-84-7822-057-1. 
  9. ↑ Vergés, Núria. Redes sociales en perspectiva de género. Guía para conocer y contrarrestar las violencias de género on-line. Instituto Andaluz de Administración Pública, 2018, p. 120. ISBN 978-84-8333-683-0. 
  10. ↑ Vergés, Núria «Núm. 47 Feminisme(s).». Idees, 2019.
  11. ↑ «Núria Vergés a Donestech.net» (en català). [Consulta: 8 maig 2024].
  12. ↑ 12,0 12,1 «Núria Vergés Bosch». Biennal Ciutat i Ciència. Ajuntament de Barcelona, 2019. Arxivat de l'original el 8 maig 2024. [Consulta: 8 maig 2024].
  13. ↑ Vergés Bosch, Núria; Alfama Guillén, Eva; Cruells, Eva «Violencias machistas digitales: implicaciones de su abordaje en el marco de los circuitos de violencia machista» (en castellà). Idees, 59, 22-11-2022 [Consulta: 4 gener 2025].

Enllaços externs