L'any 1921 les tres artistes es van donar a conèixer, com a alumnes de Francesc Quer a les Galeries Laietanes, exposant vidres esmaltats i ceràmica. Aquesta exposició conjunta de les tres dones a les Galeries Laietanes, amb el seu mestre, es va anar repetint cada dos anys com a mínim fins al 1929.[2]
El 1925 les tres van participar a l'Exposició Internacional d'Arts Decoratives de París, on Amèrica va obtenir una medalla. El mateix any exposaven a l'Ateneu Gironí junt amb Alexandre Cardunets, pare d'Amèrica.
El 1926 les tres amigues, junt amb Alexandre Cardunets, van oferir una exposició de fotografies, dibuixos i vidres esmaltats a l'Ateneu Igualadí de la Classe Obrera, amb motiu de la diada de Sant Jaume.[3] L'any següent van participar en l'exposició pro-monument Garreta que es va fer a la Sala Parés.[3] L'abril de 1929 exposaven els seus vidres a la Sala Parés[4] i aquell mateix any van participar en l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929.
A finals de 1939, acabada la Guerra Civil, les dues germanes es van exiliar, junt amb els pares. Primer van viure a Barranquilla, Colòmbia i després a Veneçuela. Núria Solé va tornar a Barcelona l'any 1948, a temps de salvar de la subhasta les propietats de la família, i la seva germana Euda ho va fer cap al 1957.[5]
Referències
↑Miscel·lània en homenatge a Joan Ainaud de Lasarte. vol. 2. Museu Nacional d'Art de Catalunya, Institut d'Estudis Catalans i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1999, p. 237. ISBN 84-7826-970-3.
↑Repertori d'exposicions individuals d'art a Catalunya (fins a l'any 1938). Institut d'Estudis Catalans, Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, LI, 1999, p. 81, cat. 539-543. ISBN 84-7283-444-1.
↑ 3,03,1Repertori de catàlegs d'exposicions col·lectives d'art a Catalunya (fins a l'any 1938). Institut d'Estudis Catalans, Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, LIX, 2002, p. 146 i 156. ISBN 84-7283-661-4.
