El nínox de Roti (Ninox rotiensis; syn: Ninox boobook rotiensis) és una espècie d'ocell de la família dels estrígids (Strigidae).[1] A vegades és considerat una subespècie del nínox australià.[2] És endèmic de Roti, una de les illes Petites de la Sonda.
Fou descrit científicament el 1997 pels biólegs australians Ronald Johnstone i JC Darnell a partir d'un exemplar femella recol·lectat en una xarxa de boira el 1990.[3] És més petit que el nínot australià, amb les primàries, el carpó i la cua fortament barrats.[4]
Taxonomia
Anteriorment es considerava el nínox de Roti una subespècie del nínox australià. Però les anàlisis genètiques i de bioacústica mostraren que és marcadament divergent amb les poblacions australianes d'aquest darrer tàxon, el que va portar a Gwee i els seus col·legues a suggerir que es reclassifiqués com a una espècie separada.[5] El Congrés Ornitològic Internacional, en la seva llista mundial d'ocells (versió 9.1, 2019) reconegué la nova espècie.[6] Tanmateix, altres obres taxonòmiques, com el Handook of the Birds of the World i la quarta versió de la BirdLife International Checklist of the birds of the world (Desembre 2019), el consideren encara una subespècie del nínox australià.[2]
Referències
- ↑ «Owls» (en anglès). IOC World Bird List Version 13.1. International Ornithologists' Union, 01-01-2023. [Consulta: 17 gener 2023].
- ↑ 2,0 2,1 del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 248. ISBN 978-84-16728-37-4.
- ↑ Johnstone, R. E.; Darnell, J. C. «Description of a new subspecies of boobook owl Ninox novaeseelandiae (Gmelin) from Roti Island, Indonesia». Western Australian Naturalist, vol. 21, 1997, pàg. 161–74. Arxivat 2020-09-25 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2020-09-25. [Consulta: 30 gener 2023].
- ↑ König, Claus. Owls of the World. A&C Black, 2009, p. 457–59 (Helm Identification Guides). ISBN 978-1-4081-0884-0.
- ↑ Gwee, Chyi Yin; Christidis, Leslie; Eaton, James A.; Norman, Janette A.; Trainor, Colin R.; Verbelen, Phillippe; Rheindt, Frank E. «Bioacoustic and multi-locus DNA data of Ninox owls support high incidence of extinction and recolonisation on small, low-lying islands across Wallacea». Molecular Phylogenetics and Evolution, vol. 109, 2017, pàg. 246–58. DOI: 10.1016/j.ympev.2016.12.024. PMID: 28017857.
- ↑ «Species Updates IOC Version 9.1» (en anglès). Congrés Ornitològic Internacional, 20-01-2019. [Consulta: 29 gener 2023].
| Bases de dades taxonòmiques | |
|---|
.svg){kind=icon}
