Els nyitos o nyítols són uns éssers mitològics molt petits de l'imaginari popular català que tenen presència en la tradició de diversos municipis de la Terra Alta, el Maestrat, el Millars i també a la comuna italiana de Castellania. Als Països Catalans se'ls coneix amb diverses variants del nom, entre elles llitons, litons o nitons; nitos, nítols o nyetos (sovint, el nom apareix escrit tal com sona en català central: nyitus, nyítuls, etc.).[3]
Es descriuen com a figures pròpies de la revetlla de Sant Joan i de Carnaval que conviuen amb d'altres criatures fantàstiques i que entren pels forats de les orelles humanes per les trompes d'Eustaqui. Quan arriben al cervell, hi roseguen la memòria i produeixen un estat de consciència confosa i atordida.[4][5] En rosegar la memòria de l'afectat, se li mengen tots els records i li impedeixen alhora crear-ne de nous.[6] El seu equivalent femení són les falugues.
Referències
- ↑ Temporal, Josep; Veà, Sílvia. «El nom de Llitons». A: Mons reals i imaginats en l’etnopoètica catalana (PDF). La Vall d'Uixó: Grup d'Estudis Etnopoètics de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, 2020, p. 116. ISBN 978-84-9965-557-4.
- ↑ «Carnaval» (en castellà). Revista de Dialectología y Tradiciones Populares. Consejo Superior de Investigaciones Científicas, CSIC, tomo 13, 1957. ISSN: 0034-7981.
- ↑ Carrera i Escudé, Manel. «Éssers fantàstics i meravellosos». Festes.org, n.d. [Consulta: 17 gener 2022].
- ↑ Labrado, Víctor. «Els nyítols». A: Llegendes valencianes : criatures mítiques de la tradició oral. Alzira: Bromera, 2007, p. 23. ISBN 978-84-9824-156-3.
Bibliografia
|
---|
|
Matèries | Temes | |
---|
Festes | |
---|
Indrets | |
---|
Llegendes | |
---|
|
---|
Personatges1 | |
---|
1S'assenyalen amb v els personatges específics de la mitologia valenciana i amb b els de la de les illes Balears. |