Lorenzo Campeggio, el primer nunci al territori de l'actual Alemanya
El primer nunci al territori on actualment es troba Alemanya va ser Lorenzo Campeggio el 1511, com a nunci i cardenal protector a la cort imperial.[1] El seu paper va ser ratificat el 1513 per Lleó X, el nou Papa.[1] La nunciatura va quedar permanentment acreditada el 1530, fins i tot quan els nuncis sovint seguiren a Carles V quan abandonava territori alemany.[1]
Alemanya i la Santa Seu van acordar relacions diplomàtiques l'1 de maig de 1920.[2] L'Arquebisbe Eugenio Pacelli, Nunci a Baviera, va ser nomenat Nunci a Alemanya en unió personal. Com amb Baviera, s'establiren relacions diplomàtiques amb els estats d'Alemanya. El 1925 Pacelli abandonà la nunciatura bavaresa i va ser nomenat Nunci a Prússia en unió personal amb la nunciatura d'Alemanya, traslladant-se a Berlín aquell mateix any. Fins a la dissolució dels estats federals alemanys al maig de 1934, el Nunci a Alemanya seguí sent Nunci a Prússia, amb títols separats. Les relacions amb Baviera van romandre intactes amb el successor de Pacelli, l'arquebisbe Alberto Vassallo-Torregrossa, el rang d'ambaixador del qual s'esvaí el 1934 conjuntament amb la mateixa existència de Baviera com a estat, tot i que seguí amb la seva tasca fins que abandonà el país el 1936 a causa de les insistències del règim nazi.
El 1951, quan l'Alemanya Occidental, oficialment la República Federal Alemanya, adquirí pràcticament la sobirania, els llaços amb la Santa Seu s'elevaren de nou al nivell de nunciatura. La República Democràtica Alemanya no va mantenir lligams diplomàtics amb el Vaticà.
↑Article: "Nunzius" in: Der Große Brockhaus: Handbuch des Wissens in zwanzig Bänden: 21 vols. , Leipzig: Brockhaus, 151928–1935; vol. 13 (1932), pp. 539seq., here p. 540.
