Carolina Noémia Abranches de Sousa Soares (1926 - 2003) va ser una poetessa i periodista de Moçambic.[1][2]
Biografia
Va néixer el 26 de setembre de 1926 en Lourenço Marques, avui Maputo, Moçambic, filla d'un matrimoni mixt, Carolina Noémia era mulata. Va morir el 4 de desembre de 2002 a Cascais, Portugal.
Trajectòria
Va estudiar en Brasil i va realitzar les seves primeres publicacions en O Brado Africano. Va ser pionera de la poesia del seu país i a més va ser la primera dona de color a publicar poesia a Moçambic.[3]
Va començar a escriure a la fi de la dècada dels '40 i deixà escrits tots els seus poemes entre 1945 i 1951. Va abandonar Moçambic el 1951 a causa de les persecucions polítiques de la policia secret (PIDE) a per les seves idees anticolonialistes. Se'n va anar a viure a Lisboa, on va treballar com a traductora en una agència de notícies. Va haver d'exiliar-se per la seva oposició a l'Estado Novo i se'n va anar a París, on va començar a treballar al consolat del Marroc. Va ser en aquesta època quan va començar a adoptar el pseudònim de Vera Micaia. Va ser reportera de les agències de notícies ANI, ANOP i Lusitana.
Va publicar les seves obres en periòdics i revistes. Va participar a Msaho, una revista literària de Moçambic que va aparèixer el 1951. La revista només va tenir un nombre, ja que va ser prohibida per la censura. També va publicar alguna obra a Mensagem, revista d'Angola lligada a la poesia. Va col·laborar amb altres publicacions com Itinerário, Notícias do Bloquéio, O Brado Africano, Moçambique 58, Vértice (Coïmbra) o Sul (Brasil).
L'any 2001 l'Associação dos Escritores Moçambicanos va reunir la seva poesia escrita entre 1949 i 1951 en el llibre Sangue Negro. La seva poesia està representada en l'antologia de poesia moçambiquesa Nunca mais é Sábado, organitzada per Nelson Saúte.
