Nova Llevor

Infotaula de publicacions periòdiquesNova Llevor
SubtítolSetmanari autonomista Modifica el valor a Wikidata
Tipuspublicació periòdica Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Llenguacatalà Modifica el valor a Wikidata
Data d'inici13 maig 1905 Modifica el valor a Wikidata
Data de finalització25 novembre 1905 Modifica el valor a Wikidata
Lloc de publicacióIgualada Modifica el valor a Wikidata

Nova Llevor, era una publicació setmanal, editada a Igualada l'any 1905. Portava el subtítol Setmanari autonomista.

Descripció

La redacció i l'administració eren al carrer de l'Argent, núm. 7. S'imprimia als tallers de Nicolau Poncell. El primer número es va publicar el 13 de maig de 1905 i el darrer, el 29, portava la data de 25 de novembre del mateix any. Aleshores, va ser suspesa, tot i que van sortir tres números més, amb el mateix títol i capçalera, però editats al Vendrell.[1] Tenia vuit pàgines i dues columnes. El format era de 27 x 17 cm. A la capçalera, d'estil modernista, “hi trobem uns elements significatius que enllacen amb la lluita que preconitzaven: un sol amb la paraula “Llibertat”, unes muntanyes de Montserrat encadenades, una dona amb un cistell on hi podem llegir la paraula “Autonomia”, i un escut d'Igualada dins un escut de Catalunya. Tots aquests elements tenen com a lligam un camp de blat amb un camperol que sega. El dibuix està emmarcat per unes espigues i roselles”.[2]

Continguts

Era una publicació en català que informava del moviment catalanista. Era portaveu del Centre Autonomista i en el primer número es defineixen com a “soldats decidits de l'exèrcit d'avansada amb que Catalunya lluyta per sos drets, per les seves reivindicacions i per la seva vida”. Anava contra el caciquisme i, en les eleccions municipals, feia campanya a favor de la Candidatura Autonomista per a Regidors. Amb el núm. 10 (15 juliol), va repartir la monografia El nacionalisme català de Domingo Martí i Julià, president de la Unió Catalanista. “El seu caràcter combatiu li va valer moltes denúncies i, finalment, la suspensió definitiva”.[3]

N'eren redactors o col·laboradors: Remigi Juncà, Anton Busquet Punset, Pere Vich, Lluís Manau Avellanet, Ernest Vila Vidal i Pere Riba Ferrer, entre altres.

Referències

  1. ↑ Miret Solé, M. Teresa. La premsa a Igualada (1808?-1982). Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1983, p. vol. 1, p. 151. 
  2. ↑ Llacuna Alemany, Pau. El modernisme a Igualada, 1980, p. vol. 1, p. 192. 
  3. ↑ Miret Solé, M. Teresa. La premsa a Igualada (1808?-1982). Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1983, p. vol. 1, p. 154. 

Localització

Enllaços externs