Nou poetes lírics

Components
Baquílides (Iulis, 516 aC - 451 aC). Poeta Píndar (Cynocephalus (en) , 517 aC - Argos, 437 aC). Poeta Simònides de Ceos (Iulis, 556 aC - Agrigent, 468 aC). Poeta Anacreont (Teos, 570 aC - Teos, 485 aC). Poeta Íbic (Reggio de Calàbria, segle VI aC - Corint, segle VI aC). Escriptor Alceu de Mitilene (Mitilene, segle VII aC - Lesbos, 560 aC). Poeta Estesícor (Metaure, 630 aC - Catània, 555 aC). Poeta Safo de Lesbos (Lesbos, segle VII aC - Lèucada, 570 aC). Poeta Alcman (Sardes, valor desconegut - segle VII aC). Poeta
Dades
Tipus	grup d'humans moviment artístic
Període	antiga Grècia
Activitat
Ocupació dels membres	poeta

Els nou poetes lírics eren una selecció de nou poetes de la Grècia antiga seleccionada pels estudiosos de l'Alexandria hel·lènica com a dignes d'estudi crític. La llista incloïa:

• Alcman (lírica coral, s. VII aC)
• Safo (lírica monòdica, vers 600 aC)
• Alceu (lírica monòdica, vers 600 aC)
• Anacreont (lírica monòdica, s. VI aC)
• Estesícor (lírica coral, s. VI aC)
• Íbic (lírica coral, s. VI aC)
• Simònides (lírica coral, s. V aC)
• Píndar (lírica coral, s. V aC)
• Baquílides (lírica coral, s. V aC)

En la majoria de fonts gregues, la paraula usada és μελικός (melikós de μέλος, 'cançó'), però alguns autors usaven λυρικός (lyrikós de lira, λύρα, líric), que es va acabar convertint en la traducció habitual en llatí (lyricus) i en les llengües modernes.

Els estudiosos antics definien el gènere basant-se en la forma mètrica i no en el contingut. Així, algunes de les formes poètiques que es considerarien líriques segons els estàndards literaris moderns en són excloses, com l'elegia i el iambe.

Tradicionalment, s'ha dividit la poesia d'aquests poetes entre poesia coral i lírica monòdica, tot i que alguns estudiosos moderns qüestionen la validesa d'aquesta separació.^[1]