Entre 1910 i 1920, Utrillo va abandonar els motius simples en favor de les composicions més ambicioses[2] i es va decidir per una de les catedrals franceses més antigues d'estil gòtic: Notre-Dame de París, la qual pintà en diverses ocasions. Inevitablement, el tema triat i la seua repetició recorden la sèrie de les Catedrals de Rouen realitzada per Claude Monet i exhibida el 1895 a la galeria de Paul Durand-Ruel,[2] però Utrillo parteix d'unes preocupacions diferents a l'hora d'interpretar el motiu de la catedral. Allò que l'interessa no és el joc canviant de la llum sobre l'edifici sinó la regularitat de l'ordenament arquitectònic.[1]
En la seua autobiografia manuscrita, Utrillo esmenta aquesta primera versió de Notre-Dame, que data el 1909:[1]
«
"Vaig pintar en aquesta època sobre un cartró de qualitat dubtosa o almenys una mica deteriorat, una catedral de Notre-Dame de París, que considero una de les meues millors produccions pictòriques. Aquest quadre el vaig vendre més tard per 300 francs a un cert mecenes que jo coneixia.[3]
»
El "mecenes" en qüestió seria el marxant d'art Libaude,[3] que vengué la tela a Paul Guillaume.[1]
Descripció
La composició del quadre s'identifica amb el traçat rigorós que divideix la façana, que ocupa pràcticament tot l'espai pictòric. La catedral adquireix així un aspecte alhora auster i imponent, un efecte que és reforçat encara més pel desdibuixament de les escultures que ornen la façana, sobretot les de les portalades, i la tonalitat fosca i sorda de l'obra. A l'esquerra, algunes cases que semblen esclafades pel monument n'accentuen encara més l'escala impressionant.[1] Utrillo sembla estar més interessat en la disposició esglaonada de les formes i no pas en la decoració esculpida o el joc de llums. Les tres portes estan rematades per una balustrada, la qual, al seu torn, està coronada per les finestres que emmarquen la rosassa del centre. Finalment, i entre les dues torres, hom pot discernir la torre construïda el 1860 segons el disseny de l'arquitecte Viollet-le-Duc.[2]
L'absència del joc canviant de la llum elimina tota profunditat a la composició i accentua la massa de la façana, la qual es veu únicament animada pel vermell de la porta central. Aquest quadre no es va completar mai.[2]
