Els mascles poden assolir els 63 cm de llargària total.[4][5]
Reproducció
Sembla que té lloc entre maig i juny: la femella pon 20-30 ous (amb un diàmetre de 10-12 mm) aglutinats en una substància mucosa. El mascle els protegeix durant 10-12 dies fins que és el moment de la desclosa.[6]
↑Gill, T. N. 1863. Descriptive enumeration of a collection of fishes from the western coast of Central America, presented to the Smithsonian Institution by Captain John M. Dow. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 15: 162-174.
↑Cervigón, F., R. Cipriani, W. Fischer, L. Garibaldi, M. Hendrickx, A.J. Lemus, R. Márquez, J.M. Poutiers, G. Robaina i B. Rodríguez 1992. Fichas FAO de identificación de especies para los fines de la pesca. Guía de campo de las especies comerciales marinas y de aquas salobres de la costa septentrional de Sur América. FAO, Roma, Itàlia. 513 p.
↑Le Bail, P.-Y., P. Keith i P. Planquette 2000. Atlas des poissons d'eau douce de Guyane (vol. 2, fascicule II). Publications scientifiques du Muséum national d'Histoire naturelle, París: 307 p.
Bibliografia
Burgess, W. E. An Atlas of Freshwater and Marine Catfishes: A Preliminary Survey of the Siluriformes (en anglès). TFH Publications, 1989. ISBN 9780866221313.
Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1840. Histoire naturelle des poissons. Tome quinzième. Suite du livre dix-septième. Siluroïdes. Hist. Nat. Poiss. v. 15: i-xxxi + 1-540, Pls. 421-455.
Eschmeyer, W. N. Genera of Recent Fishes (en anglès). iii + 697. Acadèmia de les Ciències de Califòrnia, 1990. ISBN 0-940228-23-8.
Marceniuk, A.P. i N.A. Menezes 2007. Systematics of the family Ariidae (Ostariophysi, Siluriformes), with a redefinition of the genera. Zootaxa 1416:1-126.
Moyle, P.; Cech, J. Fishes: An Introduction to Ichthyology (en anglès). 4a edició. Prentice Hall, 2000. ISBN 9780130112828.