Nota

Per a altres significats, vegeu «Nota (desambiguació)».

El terme nota musical s'empra per referir-se a un tipus de so musical que, amb unes característiques definides com ara l'altura i la durada, forma part d'una escala.[1]

Nomenclatura

Mà guidoniana. Sistema mnemotècnic medieval, de Guido d'Arezzo (s. XI), utilitzat per ajudar els cantants a llegir a primera vista

Els noms de les notes musicals deriven del popular poema religiós "Ut queant laxis" de l'edat mitjana:

UT queant laxis
REsonare fibris
MIra gestorum
FAmuli tuorum
SOLve polluti
LAbii reatum
Sancte Ioannes

El monjo Guido d'Arezzo desenvolupà una aproximació a la notació actual assignant els noms actuals a les notes, i la notació de quatre línies, en lloc d'una sola com es feia anteriorment.[2][3]

Al segle xvi es va afegir la nota musical SI, i en el segle xviii es canvià el nom de UT per DO (del llatí Dominus: Senyor). També dins aquest procés s'afegí una cinquena línia, amb la qual cosa es va arribar fins al pentagrama usat en l'actualitat.[4]

Escala musical

Aquest exemple mostra una escala en do major, ascendent i descendent.

Amb l'evolució del llenguatge musical del sistema occidental original que avui dia anomenem sistema de notació musical llatí, se n'han derivat dues variants principals (val a dir que molt similars entre si): sistema de notació musical anglès, i el sistema de notació alemany.

En el cas de l'escala anterior, la nomenclatura de les notes és:

Altura

La convenció de nomenclatura de nota també especifica qualsevol alteració i un número d'octava. Qualsevol nota està a una distància d'un nombre enter de semitons del la central (La 3).[5]

Anomenem n la distància de la nota respecte el La 3. Si la nota està per sobre, llavors n és positiu. Si està per sota, n és negatiu. En el temperament igual la freqüència de la nota La 3 és:

Per exemple, per trobar la freqüència del Do 4, podem fer el següent càlcul: hi ha tres semitons entre La 3 i Do 4 (La 3 → La # 3 → Si 3 → Do 4) i, com que la nota està per sobre de La 3, n = 3. Aleshores, la freqüència de la nota serà:

Per a trobar la freqüència d'una nota que està per sota de La 3, el valor de n és negatiu. Per exemple, el Fa per sota de La 3 és el Fa 3. Hi ha quatre semitons entre si (La 3 → La♭3 → Sol 3 → Sol♭3 → Fa 3) i la nota està per sota, per tant, n = -4. La freqüència de la nota serà:

Durada

Tota nota musical sempre ve representada per un signe (figura) que n'indica la durada del so.

Es pren com a unitat la rodona, que rep el nombre 1, i la resta van doblant el nombre d'unitats per sumar la mateixa duració que la rodona (1 rodona = 2 blanques = 4 negres...). El valor que se li dona a cada símbol serà el que determinarà la unitat de compàs musical. Per exemple, el compàs de 2/4 indica que consta de dues unitats (2) i que la unitat del compàs serà la negra (4).[5]

Nota Silenci Nom Valor Equivalència
Rodona Silenci de rodona rodona 1 4 negres
Blanca Silenci de blanca blanca 2 2 negres
Negra Silenci de negra negra 4 1 negra
Corxera Silenci de corxera corxera 8 1/2 negra
Semicorxera Silenci de semicorxera semicorxera 16 1/4 negra
Fusa Silenci de fusa fusa 32 1/8 negra
Semifusa Silenci de semifusa semifusa 64 1/16 negra
Garrapatea Silenci de garrapatea garrapatea 128 1/32 negra
Semigarrapatea Silenci de semigarrapatea semigarrapatea 256 1/64 negra

Escales i intervals

Les set notes esmentades formen l'escala diatònica. A aquestes notes s'hi poden afegir cinc notes (les quals, de fet, formen una escala pentatònica), i s'obté llavors l'escala cromàtica (12 notes). A l'escala cromàtica només hi ha una diferència d'un semitò entre cada parell de notes seguides.

Per escriure les 12 notes de l'escala cromàtica, les 7 notes esmentades han de ser modificades per alteracions, que poden figurar a l'armadura per indicar la tonalitat de la peça, o en el curs del passatge.

Els intervals musicals corresponents a cadascuna de les set notes diatòniques són:

Nota

musical

Segona Tercera Quarta Cinquena Sisena Setena
do re: segona

major

mi: tercera

major

fa: quarta

justa

sol: cinquena

justa

la: sisena

major

si: setena

major

re mi: segona

major

fa: tercera

menor

sol: quarta

justa

la: cinquena

justa

si: sisena

major

do: setena

menor

mi fa: segona

menor

sol: tercera

menor

la: quarta

justa

si: cinquena

justa

do: sisena

menor

re: setena

menor

fa sol: segona

major

la: tercera

major

si: quarta

augmentada

do: cinquena

justa

re: sisena

major

mi: setena

major

sol la: segona

major

si: tercera

major

do: quarta

justa

re: cinquena

justa

mi: sisena

major

fa: setena

menor

la si: segona

major

do: tercera

menor

re: quarta

justa

mi: cinquena

justa

fa: sisena

menor

sol: setena

menor

si do: segona

menor

re: tercera

menor

mi: quarta

justa

fa: cinquena

disminuida

sol: sisena

menor

la: setena

menor

Referències

  1. Malla, Ireneu Segarra; Subirachs, Santi Riera; Segarra, Ireneu. Llenguatge musical. Grau elemental. Iniciació. El meu llibre de música. L'Abadia de Montserrat, 2003-06. ISBN 978-84-8415-494-5. 
  2. INDICE DEI NOMI DI LUOGO. Casa Editrice Leo S. Olschki s.r.l., p. 141–144. 
  3. Cazurra, Anna. «La música a la Grècia antiga i a Roma» (PDF) p. 22-23. UOC.
  4. Witt, Ronald G. The Two Latin Cultures and the Foundation of Renaissance Humanism in Medieval Italy (en anglès). Cambridge University Press, 2012, p. 131. ISBN 0521764742. 
  5. 5,0 5,1 Tomasini, María Cecilia. «El fundamento matemático de la escala musical y sus raíces pitagóricas» (PDF) (en castellà). C&T-Universidad de Palermo. Buenos Aires. [Consulta: 17 desembre 2023].

Vegeu