El terme nota musical s'empra per referir-se a un tipus de so musical que, amb unes característiques definides com ara l'altura i la durada, forma part d'una escala.[1]
El monjo Guido d'Arezzo desenvolupà una aproximació a la notació actual assignant els noms actuals a les notes, i la notació de quatre línies, en lloc d'una sola com es feia anteriorment.[2][3]
Al segle xvi es va afegir la nota musical SI, i en el segle xviii es canvià el nom de UT per DO (del llatí Dominus: Senyor). També dins aquest procés s'afegí una cinquena línia, amb la qual cosa es va arribar fins al pentagrama usat en l'actualitat.[4]
Aquest exemple mostra una escala en do major, ascendent i descendent.
La convenció de nomenclatura de nota també especifica qualsevol alteració i un número d'octava. Qualsevol nota està a una distància d'un nombre enter de semitons del la central (La 3).[5]
Anomenem n la distància de la nota respecte el La 3. Si la nota està per sobre, llavors n és positiu. Si està per sota, n és negatiu. En el temperament igual la freqüència de la nota La 3 és:
Per exemple, per trobar la freqüència del Do 4, podem fer el següent càlcul: hi ha tres semitons entre La 3 i Do 4 (La 3 → La # 3 → Si 3 → Do 4) i, com que la nota està per sobre de La 3, n = 3. Aleshores, la freqüència de la nota serà:
Per a trobar la freqüència d'una nota que està per sota de La 3, el valor de n és negatiu. Per exemple, el Fa per sota de La 3 és el Fa 3. Hi ha quatre semitons entre si (La 3 → La♭3 → Sol 3 → Sol♭3 → Fa 3) i la nota està per sota, per tant, n = -4. La freqüència de la nota serà:
Durada
Tota nota musical sempre ve representada per un signe (figura) que n'indica la durada del so.
Es pren com a unitat la rodona, que rep el nombre 1, i la resta van doblant el nombre d'unitats per sumar la mateixa duració que la rodona (1 rodona = 2 blanques = 4 negres...). El valor que se li dona a cada símbol serà el que determinarà la unitat de compàs musical. Per exemple, el compàs de 2/4 indica que consta de dues unitats (2) i que la unitat del compàs serà la negra (4).[5]
Les set notes esmentades formen l'escala diatònica. A aquestes notes s'hi poden afegir cinc notes (les quals, de fet, formen una escala pentatònica), i s'obté llavors l'escala cromàtica (12 notes). A l'escala cromàtica només hi ha una diferència d'un semitò entre cada parell de notes seguides.
Per escriure les 12 notes de l'escala cromàtica, les 7 notes esmentades han de ser modificades per alteracions, que poden figurar a l'armadura per indicar la tonalitat de la peça, o en el curs del passatge.
Els intervals musicals corresponents a cadascuna de les set notes diatòniques són:
Nota
musical
Segona
Tercera
Quarta
Cinquena
Sisena
Setena
do
re: segona
major
mi: tercera
major
fa: quarta
justa
sol: cinquena
justa
la: sisena
major
si: setena
major
re
mi: segona
major
fa: tercera
menor
sol: quarta
justa
la: cinquena
justa
si: sisena
major
do: setena
menor
mi
fa: segona
menor
sol: tercera
menor
la: quarta
justa
si: cinquena
justa
do: sisena
menor
re: setena
menor
fa
sol: segona
major
la: tercera
major
si: quarta
augmentada
do: cinquena
justa
re: sisena
major
mi: setena
major
sol
la: segona
major
si: tercera
major
do: quarta
justa
re: cinquena
justa
mi: sisena
major
fa: setena
menor
la
si: segona
major
do: tercera
menor
re: quarta
justa
mi: cinquena
justa
fa: sisena
menor
sol: setena
menor
si
do: segona
menor
re: tercera
menor
mi: quarta
justa
fa: cinquena
disminuida
sol: sisena
menor
la: setena
menor
Referències
↑Malla, Ireneu Segarra; Subirachs, Santi Riera; Segarra, Ireneu. Llenguatge musical. Grau elemental. Iniciació. El meu llibre de música. L'Abadia de Montserrat, 2003-06. ISBN 978-84-8415-494-5.