Niva (rus: Нива:) (Camp de cereals) fou la revista més popular a les darreries del segle xix a Rússia; es va publicar de 1870 a 1918, i es definia en la seva capçalera com a "una revista setmanal il·lustrada de literatura, política i vida moderna." Niva va ser una de les primeres revistes de l'època, amb grans i nombroses il·lustracions i fotografies, amb voluntat popular i divulgativa, que va contrastar amb altres publicacions més serioses i ideològiques, pensades per al lector educat."[1][2]
Història
Va ser fundada per Adolf F. Marx, un immigrant alemany que va veure que a Rússia no hi havia revistes d'interès general. Va voler inicialment que Niva fos una revista familiar, políticament neutra. El setmanari, però, aviat va sobrepassar el seu propòsit original i va esdevenir un vehicle ambiciós de divulgació de bona literatura. Va ser llegit per una audiència que anava del mestre d'escola, als sacerdots de parròquies rurals i les dones de classe mitjana urbana.[1]
Més tard Niva va afegir diversos suplements de divulgació científica, així com una secció per a infants. Cap a finals del segle xix, ja publicava obres literàries d'autors clàssics russos:
«
El 1912, els subscriptors i lectors de Niva havien rebut el bo i millor de la literatura russa: Gogol, Lermontov, Goncharov, Dostoievski, Turgenev, Leskov, Chekhov, i altres.
»
— Jeffrey Brooks, Quan Rússia va aprendre a llegir: Alfabetització i Literatura Popular, 1861-1917 p. 113 [1]
.
Niva va tenir molt èxit; va començar amb 9,000 lectors en el seu primer any, i a inicis del segle XX tenia ja una circulació per damunt dels 200,000 exemplars. La seva mida era gairebé la d'un diari tabloide; pels volts del 1900 un exemplar típic tenia 24 pàgines. La majoria de la revista estava formada per obres de ficció, literàries, publicades en successius lliuraments; hi havia també esports, notícies curtes, assajos etnogràfics i articles de ciència i tecnologia, així com informació de tots els aspectes de la vida de ciutat.[2] Els seus editors van ser Viktor Klyushnikov (1870 a 1892, amb interrupcions), Dmitry Stakheev (1875—1877), Fedor Berg (1878—1887), Mikhail Volkonsky (1892—1894), Alexei Tikhonov-Lugovoi (1895—1897), Rostislav Sementkovsky (1897—1904), i Valerian Ivchenko-Svetlov (1910—1916).
Niva va continuar sent popular després de la Revolució d'octubre, especialment a les províncies. Va ser clausurada pels Bolxevics el setembre del 1918.
Referències
↑ 1,01,11,2Jeffrey Brooks, When Russia Learned to Read: Literacy and Popular Literature, 1861-1917 (Northwestern University Press, 2003: ISBN 0-8101-1897-1), p. 111.