El 1940 i 1941 estudià a les escoles militars navals i d'infanteria, i posteriorment va lluitar com a sergent a la Segona Guerra Mundial. Durant la guerra va participar en diferents accions militars de mèrit, per les quals va rebre l'Orde de l'Estrella Roja, l'Orde de la Guerra Patriòtica i la Medalla de la Valentia, entre d'altres medalles.[1]
En el seu palmarès també destaquen una medalla d'or al Campionat del món d'halterofília de 1953 i una d'or i una de plata al Campionat d'Europa d'halterofília, el 1953 i 1952, i els campionats soviètics de 1949, 1952 i 1953. Durant la seva carrera va establir nou rècords mundials: set d'oficials en dos temps i dos no oficials en el pes total.[2][3]
Un cop retirat de l'esport, als anys seixanta, va defensar un doctorat en medicina i va dirigir el Departament d'Atletisme de l'Institut Central Estatal de Cultura Física.[4][5][6]
