Nicolás Sánchez-Albornoz y Aboín (Madrid, 1926) és un historiador i professor universitari espanyol. Fill de l'historiador Claudio Sánchez-Albornoz, que s'havia exiliat després de la Guerra Civil. Nicolás va romandre a Madrid i va participar, sent estudiant, en un intent de reconstrucció clandestina de la FUE. Va ser detingut en 1947 per la dictadura franquista i condemnat a treballs forçats. Va escapar en 1948 al costat de Manuel Lamana del Valle de los Caídos amb l'ajuda de l'antropòleg Paco Benet, l'escriptora Barbara Probst Solomon i Barbara Mailer. Va romandre exiliat a l'Argentina durant dècades i va desenvolupar allí gran part de la seva carrera.
Des de 1991 és membre corresponent de la Reial Acadèmia de la Història de Madrid.[1] Va ser el primer director de l'Institut Cervantes (1991-1996). Actualment resideix a Madrid.
Referències
Enllaços externs
