El 1403 es va ajuntar a la lliga formada contra el Duc de Milà, sent comandant en cap de l'Exèrcit Papal del PapaBonifaci IX. El 1405 va cedir les ancestrals terres familiars a prop d'Este a Venècia.
El 1410 encarregava tres còpies de Fior di Battaglia. Aquest manuscrit és una part dels intents moderns de reconstruir les Arts marcials occidentals. El 1413 feia un pelegrinatge a Terra Santa. Tenint por de les ambicions de Filippo Maria Visconti, dos anys més tard, li cedia la possessió de Parma.
El 1429 el seu fill il·legítim Ugo va ser nomenat hereu del Marquesat.
El paper de Niccolò com a líder prestigiós a Itàlia es va confirmar quan es va escollir la seva ciutat com a seu d'un concili el 1438.
Casaments i fills
Es va casar primer amb Gigliola da Carrara, filla de Francesco II da Carrara, senyor de Pàdua el juny de 1397. Moria de la plaga el 1416. No van tenir cap fill conegut.
Es casava en segon lloc el 1418 amb Parisina Malatesta, filla d'Andrea Malatesta. La va fer executar el 21 de maig de 1425 per tenir presumiblement un afer amb el seu fill il·legítim Ugo. Tenien tres fills:
Isotta d'Este (1425 - 1456). Filla de Filippa della Tavola. Casada primer amb Oddantonio da Montefeltro, Duc d'Urbino i després amb Stefano Frangipani, Comte de Segni.
Beatriu d'Este (1427 - 1497). Casada amb Niccolò de Correggio.
Rinaldo d'Este, Senyor d'Ostellato (c. 1435 - 1535). Fill d'Anna de Roberti.
Branca Maria d'Este (18 de desembre de 1440 - 12 de gener de 1506). Filla d'Anna de Roberti. Casada amb Galeotto I Pico, Senyor de la Mirandola.
Gurone d'Este (d. 1484). Abat.
Camilla d'Este. Casada amb Rodolfo da Varano de Camerino.
Notes i referències
↑Encara que Nicolau va ser legitimat pel seu pare.
.svg)
