abat
Nicolas-Louis de Lacaille

Biografia
Naixement	15 març 1713 Rumigny (Regne de França)
Mort	21 març 1762 (49 anys) París (Regne de França)
Sepultura	Collège des Quatre-Nations 48° 51′ 26″ N, 2° 20′ 13″ E / 48.8572°N,2.3369°E / 48.8572; 2.3369
Diaca catòlic arquebisbat de Reims
1732 –
Dades personals
Residència	Cap de Bona Esperança (1750–1753) Castell de la Cour des Prés (1713–1725)
Religió	Església Catòlica
Formació	Col·legi de Navarra (1732–1735) Collège de Lisieux (1729–1732)
Activitat
Camp de treball	Astronomia
Ocupació	astrònom, escriptor, matemàtic, professor
Ocupador	Col·legi de les Quatre Nacions (1739–1762) Observatori de París (1735–1740)
Membre de	Royal Society (Membre de la Royal Society) (1760–) Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg (membre honorari) (1755–) Acadèmia Francesa de les Ciències (1741–) Reial Acadèmia Sueca de Ciències Acadèmia Prussiana de les Ciències Acadèmia de Ciències de l'Institut de Bolonya Acadèmia de Ciències de Göttingen
Professors	Jacques Cassini
Alumnes	Antoine Lavoisier, François Laurent Lamandé i Jacques-Henri Bernardin de Saint-Pierre
Obra
Obres destacables (1763) Coelum Australe Stelliferum
Premis
(1760)  Membre de la Royal Society

Nicolas-Louis de Lacaille (Rumigny, 15 de març de 1713 - París, 21 de març de 1762) va ser un astrònom francès conegut principalment per dedicar-se a catalogar estrelles (prop de 10.000) i posseïx l'honor d'haver nomenat 15 constel·lacions d'un total de 88.^[1] Va calcular i va tabular una llista d'eclipsis per a 1.800 anys.

Lacaille va estudiar Teologia, Matemàtica i Astronomia en el Collège de Lisieux de París. L'any 1739 va ser ajudant de Cassini a establir la Meridiana de París i el 1741 va ser elegit membre de l'Acadèmia de París. A partir de 1739, va ser porfessor del Collège Mazarin (avui seu del Institut de França). El 1750 va abandonar la seva comfortable posició al Collège Mazarin per a dedicar-se a estudiar les estrelles i constel·lacions de l'hemisferi austral viatjant al Cap de Bona Esperança,^[2] la part més austral del continent africà, on hi va romandre fins el 1754.^[3]

El 1758 va publicar unes Tabulae Solares, en les quals es reconeix per primera vegada que l'atracció gravitatòria de la Lluna perturba l'òrbita el·líptica de la Terra entorn del Sol.^[4] Després d'aquest estudi va publicar l'obra Coelum Australe Stelliferum (1763), segurament la seva obra més famosa, en la qual, després de mesurar la posició de gairebé deu mil estrelles australs,^[5] es detalla la posició exacta d'unes mil nou-centes.^[6]

• Evans, David Stanley. Lacaille: Astronomer, Traveler : with a New Translation of His Journal (en anglès). Pachard Publishing House, 1992. ISBN 978-0-8812-6284-1. 
• Forbes, Eric G.; Gapaillard, Jacques «La correspondance astronomique entre l'abbé Nicolas-Louis de Lacaille et Tobias Mayer» (en francès). Revue d'Histoire des Sciences, Vol. 49, Num. 4, 1996, pàg. 483-541. ISSN: 01514105.
• Glass, Ian Stewart. Nicolas-Louis De La Caille, Astronomer and Geodesist (en anglès). Oxford University Press, 2012. ISBN 978-0-19-966840-3. 
• Miranda Batlle, Eladio L. Historia y mitología de las 88 constelaciones (en castellà). Edhasa, 2019. ISBN 978959051262-9. 
• Warner, Brian «Lacaille 250 years on» (en anglès). Astronomy & Geophysics, Vol. 43, Num. 2, 2002, pàg. 25-26. DOI: 10.1046/j.1468-4004.2002.43225.x. ISSN: 1468-4004.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nicolas-Louis de Lacaille

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Nicolas-Louis de Lacaille» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Gingerich, Owen. «Lacaille, Nicolas-Louis De» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 18 desembre 2024].