Abramescu va fer els estudis secundaris a Ploiești i el 1901 va ingressar a la universitat de Bucarest, en la qual es va graduar en matemàtiques el 1904[1] i on va coincidir amb Trajan Lalescu. A continuació va ser professor durant quinze anys de diferents escoles de secundària a Ploiești, Botoșani i Galați, fins que el 1919 va ser nomenat professor associat de la universitat de Cluj-Napoca. El 1921 va obtenir el doctorat a la universitat de Bucarest amb una tesi sobre polinomis ortogonals i el 1926 va passar a ser professor titular de geometria descriptiva a la universitat de Cluj-Napoca.[2]
Després de doctorar-se, va començar la seva veritable activitat matemàtica, publicant memòries i notes originals de matemàtiques en nombroses revistes especialitzades del país i de l'estranger. És animat en aquesta activitat per Gheorghe Țițeica,[3] líder dels matemàtics de Cluj-Napoca.
El 1940 i d'acord al Segon Arbitratge de Viena, Cluj-Napoca va tornar a mans hongareses. Abramescu, que ja s'havia distingit per les seves crítiques a l'antisemitisme,[4] va ser un dels vint-i-sis professors que van protestar per aquesta annexió, però tot i així es va haver de traslladar a Timisoara com la resta de la facultat de ciències.[5] Al seu retorn, acabada la guerra, va dedicar grans esforços a la reconstrucció de la universitat romanesa.
O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Nicolae Abramescu» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.(anglès)
