Neus Buira i Ferré (Lleida, Segrià, 1967) és una artista interdisciplinària, formada a l'Escola Eina de Barcelona, va ampliar els seus estudis a l'École de Nimes (França) i al departament de projectes interdisciplinars de la Kunstakademie de Düsseldorf (Alemanya) on va aprofundir en el coneixement del vídeo i la fotografia. L'any 1993 inicia els estudis de filosofia a la Universitat de Barcelona, on es llicencia l'any 2000.[1] Des de l'any 2006 Neus Buira viu centrada en el projecte Q (www.qcentro.org).[cal citació]
La seva producció artística, entesa com un petit refugi, abunda en temes com el jo, la identitat de l'individu i l'estudi de les problemàtiques esdevingudes en la recerca de la identitat en un món despersonalitzat, tot emprant sistemes i estructures que provenen de l'imaginari social i subratllant les fronteres de la diferència.[2] Normalment, Buira s'expressa pictòricament a partir de l'abstracció; mentre que en el cas de la fotografia acostuma a elaborar Retrats que mostren l'individu a la recerca de la seva pròpia identitat. Pel que fa a les instal·lacions, l'artista uneix símbols, iconografies i metàfores.[1]
Com a docent ha impartit classes d'arts plàstiques i filosofia principalment a l'Escola Eina i a Theater Total de Bochum, Alemanya.[1]
Referències
Bibliografia
- Tonet Amorós. Neus Buira. Musée Khômbol. Barcelona: Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Lleida; Escola Municipal de Belles Arts, 1994.
- Buira Ferrer, Neus. Premindar Kaur. Tarragona: Institut Municipal d'acció Cultural de Reus, 1996.
- Debord, G. Neus Buira. Oui, moi aussi. DRAC Midi-Pyrénées, 1997.
- Nadal Gaya, Joan Manuel. Diccionari de pintors, escultors, gravadors i dibuixants. L'art a la Lleida del segle xx. Lleida: Pagès, 2003, p. 344. ISBN 84-7935-998-6.
