Neue Bremm (alemany: Gedenkstätte Gestapo-Lager Neue Bremm) va ser un camp de treball nazi a Saarbrücken, creat el 1943 per la Gestapo sense supervisió d'altres organismes. Va ser dissenyat per anorrear persones preses que no estaven destinades a una mort immediata. Alguns presoners van ser retinguts només unes setmanes, d'altres força més. Tant homes com dones hi van ser emprats en treball esclau. Els que van sobreviure a la inanició van ser enviats a altres camps de concentració nazis com Buchenwald. Aproximadament 20.000 persones hi foren deportades. Tot i això, encara es desconeix el nombre total de víctimes.[1] Constanza Martínez Prieto, qui, anys després, va ser presidenta d'Amical de Mauthausen, va ser una de les supervivents del camp.[2]
Els camps de treball de trasllat com Neue Bremm es van anomenar Straflager. Són coneguts els recomptes a l'appellplatz d'entre 6 i 8 hores al dia, a més de l'escassa alimentació, la privació de son i els mateixos càstigs corporals que a tots els camps de concentració.[3][4]
| «
|
Al despatx proper a l'entrada, on ens feien passar una a una, començà el saqueig. Els SS, mascles i femelles, es disputaven les peces de roba, els joiells, les pells, els porta-monedes de les presoneres i, platxeriosos, bestials, enmig de grolleres riallades mastegaven descaradament el contingut dels esbudellats paquets de la Creu Roja, que tan pomposament ens havien lliurat a la vetlla.
|
»
|
| — Mercè Nuñez Targa, El carretó dels gossos
|
Referències
- ↑ Memorial Museums.org. «Neue Bremm Gestapo Camp». Saarbrücken: Introduction. History. Victims. Information Portal to European Sites of Remembrance, 2015. [Consulta: 28 maig 2015].
- ↑ «Martínez Prieto, Constanza» (en castellà). [Consulta: 8 juliol 2021].
- ↑ Jaques Lusseyran (1963), And There was Light. Boston, Little, Brown. OCLC 566184257
- ↑ Pierre d'Harcourt: The Real Enemy. London: Longmans, 1967
