Les dues úniques espècies d'aquest gènere es troben molt separades geogràficament. L'espècie asiàtica, Nelumbo nucifera, es troba a les zones tropicals i subtropicals de l'Àsia, a Austràlia, a Ucraïna, el sud de la Rússia europea i el Caucas. Mentre que l'espècie americana, Nelumbo lutea, és present a l'est d'Amèrica del nord i a Colòmbia.[1][4]
Descripció
És una planta herbàciaaquàticaperenne que creix sobre aigües dolces poc profundes i es fixa al fons mitjançant rizomes.[5] Les fulles, que poden fer fins a 60 cm d'ample, tenen grans pecíols. Les flors són solitàries, poden arribar a una mida d'uns 25 cm d'amplada, alçant-se sobre les tiges a una alçada d'entre 60 cm i 1,8 metres sobre la superfície de l'aigua, el calze està format per quatre o cinc sèpals, la corol·la està composta per un gran nombre de pètals, diverses fileres inserides a la base del receptacle. Els estams, molt nombrosos i també disposats en fileres inserides a la base del receptacle, són formats per un filament acabat per una antera tetragonal. El gineceu està format per un nombre de pistils que va de vuit a trenta, l'ovari és unilocular, amb un sol òvul, l'estil és força curt i acaba amb un estigma enter.[6][4]
Taxonomia
La família de les nelumbonàcies va ser descrita per primer cop l'any 1827 pel botànic francès Achille Richard (1794-1852) al Dictionnaire Classique d'Histoire Naturelle,[7] una obra col·lectiva dirigida pel naturalista Jean-Baptiste Bory de Saint-Vincent.[6]
El gènere Nelumbo va ser publicat per primer cop l'any 1763 a l'obra Familles des plantes del botànic francès Michel Adanson (1727 – 1806).[1][8]
Les dues espècies de Nelumbo són cultivades com a ornamentals, tot i que l'espècie asiàtica és considerada com a perjudicial en algunes zones dels Estats Units d'Amèrica. Els receptacles i les flors seques també són utilitzades i apreciades per a la confecció de decoracions amb plantes seques.[13][14] Hi ha varietats cultivars adaptades al conreu en petits contenidors.[15]
Les dues espècies són menjables, l'espècie asiàtica és utilitzada a la cuina local, se'n mengen els rizomes i les fulles joves. L'espècie americana havia format part de la dieta dels pobles indígenes.[4]
↑«Nelumbonaceae» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 26 novembre 2022].