Narcís Noguer

Plantilla:Infotaula personaNarcís Noguer
Biografia
Naixement6 novembre 1858 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort22 juliol 1935 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósociòleg, periodista, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósCompanyia de Jesús Modifica el valor a Wikidata

Narcís Noguer (Barcelona, 6 de novembre de 1858 – Madrid, 22 de juliol de 1935) fou un sociòleg, periodista, escriptor i jesuïta català.

Notícia biogràfica

Estudià batxillerat i cursà els estudis de Dret i Filosofia i Lletres (1874- 1878), que va interrompre per ingressar a l'orde de la Companyia de Jesús. Feu el noviciat i els estudis d'humanitats a Veruela a l'Aragó (1878-1883).

Més tard, estudià filosofia i teologia a Tortosa,on fou ordenat sacerdot (1885- 1891). Realitzà, posteriorment, estudis a Roma, Holanda i Àustria.[1]

En fundar-se la revista Razón y Fe, formà part de la seva redacció. De la qual esdevindria un dels seus puntals dedicant-se especialment al camp de la sociologia. Constituint-se en un dels principals experts en aquest camp en defensa de les posicions catòliques i la doctrina pontifícia. En la línia de la revista contrària a l'anomenat modernisme cristià, tot i un cert distanciament del sector eclesiàstic més integrista. A l'hora en l'orientació apologètica que obligava el context de fort anticlericalisme social i polític de l'època.[2]

Publicà diverses monografies i més d'un centenar d'articles a Razón y Fe. Col·laborà, així mateix, en altres revistes espanyoles i franceses, abordant qüestions socials com ara la propietat, el socialisme, els sindicats, les caixes rurals, la jornada de vuit hores o l'escola única.[1]

Publicacions

  • La Acción Social Popular, Barcelona: Acción Social Popular, 1908.
  • El Modernismo en la acción social. Direcciones Pontificias, Madrid: Biblioteca Centro Social, 1910.
  • Las Cajas Rurales en España y en el extranjero. Madrid: Razón y Fe, 1912.
  • Cuestiones candentes sobre la propiedad y el socialismo, Madrid: Razón y Fe, 1924.
  • Los sindicatos profesionales de obreros en las direcciones de la Santa Sede y en la práctica de los católicos, Madrid: Razón y Fe, 1926.
  • La Acción Católica en la teoría y en la práctica en España y en el extranjero, Madrid: Razón y Fe, 1929- 1930, 3 ts.
  • La jornada de ocho horas, Madrid: Razón y Fe, 1930.
  • La Escuela Única, Madrid: Razón y Fe, 1931.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Sanz de Diego, Rafael «Narciso Noguer». Diccionario Biográfico electrónico (DB~e) de la Real Academia de la Historia.
  2. ↑ Montero, Feliciano «El eco de la crisis modernista en el catolicismo social español: las denuncia de “modernismo social”». Atti del Convegno internazionale di studi storici, tenutosi ad Urbino dal 1º al 4 ottobre 1997, 2000, pàg. 412-442.