Mór Réthy

Plantilla:Infotaula personaMór Réthy
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementRothbaum
9 novembre 1846 Modifica el valor a Wikidata
Nagykőrös (Hongria) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 octubre 1925 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Budapest (Hongria) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri jueu del carrer Kozma (Budapest) 47° 28′ 46″ N, 19° 10′ 45″ E / 47.479499°N,19.179202°E / 47.479499; 19.179202
FormacióUniversitat de Heidelberg
Director de tesiLeo Königsberger Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMatemàtiques
Física
OrganitzacióUniversitat de Kolozsvár
Universitat Tècnica de Budapest
Membre de
Obra
Estudiant doctoralGyula Vályi Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeEtelka Finály (1870-1883)
Steiner Johanna (1887-1924)
Julianna Schwarcz (1924-1925) Modifica el valor a Wikidata
ParentsIstván Finály, gendre Modifica el valor a Wikidata


Mór Réthy, també Moritz Réthy, (1845-1921) va ser un matemàtic hongarès.

Vida i Obra

Réthy va estudiar a les Universitats Tècniques de Viena i de Budapest; es va graduar a Budapest el 1870. Després de dos anys donant classes a la Escola Tècnica Moderna de Körmöcbánya (actuament, Kremnica a Eslovàquia), va rebre una beca per continuar estudis a Göttingen i a Heidelberg, on va estudiar amb Clebsch, Kirchhoff, Schering i Königsberger, obtenint el seu doctorat a Heidelberg el 1874.[1]

El 1874 va ser nomenat professor extraordinari a la universitat de Kolozsvár (actual Cluj-Napoca a Romania) on s'hi va estar fins al 1886, essent també cap del departament de matemàtiques i degà de la facultat de ciències. El 1886 va començar a donar classes de geometria a la Universitat Tècnica de Budapest; però poc després el seu interès es va inclinar per la física matemàtica i va donar classes de mecànica analítica i física teòrica des de 1892 fins a la seva jubilació.

Réthy va ser memebre de l'Acadèmia de Ciències d'Hongria (1878) i va rebre un doctorat honoris causa de la universitat de Heidelberg (1924).[2] Va rebre el premi Marczibányi el 1904.[3]

Va ser un difusor de l'obra dels Bolyai, pare i fill, editant el Tentamen en dos volums el 1897 i 1904[4] i escrivint articles sobre la seva obra.[5]

Réthy és recordat per la seva obra en mecànica teòrica[5] publicada sobre tot en hongarès i alemany, però també traduïda en bastants casos.

Tomba i Memorial de Réthy a Budapest

Referències

  1. Szenkovits, 2014, p. 428.
  2. Szenkovits, 2014, p. 429.
  3. O'Connor & Robertson, MacTutor History of Mathematics.
  4. Prékopa, 2006, p. 43.
  5. 5,0 5,1 Horvath, 2006, p. 429.

Bibliografia

Enllaços externs

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Mór Réthy» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)