Mário Pinto de Andrade

Plantilla:Infotaula personaMário Pinto de Andrade
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 agost 1928 Modifica el valor a Wikidata
Golungo Alto (Angola) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 agost 1990 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de París
Universitat de Lisboa Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilologia clàssica, activisme i política Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Casa dos Estudantes do Império Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, escriptor, filòleg, activista, poeta, editor Modifica el valor a Wikidata
PartitMoviment Popular per a l'Alliberament d'Angola
Partit Comunista Angolès Modifica el valor a Wikidata
Interessat enDescolonització Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaBuanga Fele Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeSarah Maldoror Modifica el valor a Wikidata
GermansJoaquim Pinto de Andrade Modifica el valor a Wikidata

Mário Coelho Pinto de Andrade (Golungo Alto, 21 d'agost del 192826 d'agost del 1990) va ser un poeta i polític angolès.

Biografia

Va estudiar filologia a la Universitat de Lisboa i sociologia a la Sorbona de París. Mentre era allà, va esdevenir actiu en oposar-se a la llei colonial portuguesa d'Angola, i va escriure poesia anti-colonial. Alhora va fundar el 1951 el Centre d'Estudis Africans amb Agostinho Neto, Amílcar Cabral i Francisco José Tenreiro. El 1954 es va exiliar a París, on hi conegué Léopold Senghor i Nelson Mandela, i fou cap de redacció entre 1951 i 1958 de la revista Présence Africaine. El 1956, participà en el I Congrés d'Escriptors i Artistes Negres.

El 1955 va prendre part a la fundació del Partit Comunista Angolès. El 1956 era un membre fundador del Moviment Popular per a l'Alliberament d'Angola (MPLA) i va ser el seu President des del 1960 fins al 1962.[1] El seu germà, Joaquim Pinto de Andrade, fou el primer president honorari del MPLA.

Es va casar amb la directora de cinema guadalupenca Sarah Maldoror i treballà amb ella a Sambizanga, una pel·lícula de 1972 sobre el moviment d'alliberament d'Angola.[2]

Va enfrontar-se amb el seu successor, Agostinho Neto, i el 1974 es va escindir del MPLA. Portugal va deixar Angola el 1975, però Andrade va continuar visquent a l'exili a Guinea Bissau, Cap Verd i Moçambic. Va morir a Londres.

Entre les seves publicacions hi ha les antologies Letteratura Negra (1961) i La Poésie Africaine d'Espression Portugaise (1969)[3] així com Antologia da Poesia Negra de Expressão Portuguesa (1958), Amilcar Cabral: Essai de Biographie Politique (1980) i As orígens do Nacionalismo Africano (1997).

Referències

  1. «Obituary». The New York Times. [Consulta: 21 agost 2012].
  2. «Movie Review - Sambizanga (1973)». The New York Times, 22-11-1973 [Consulta: 29 gener 2016].
  3. Keith A. P. Sandiford, A Black Studies Primer: Heroes and Heroines of the African Diaspora, Hansib Publications, 2008, p. 42.