Mussol emigrant

Infotaula d'ésser viuMussol emigrant
Asio flammeus Modifica el valor a Wikidata

Asio flammeus flammeus Modifica el valor a Wikidata
Dades
HàbitatTerra Modifica el valor a Wikidata
Envergadura102 cm Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22689531 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreStrigiformes
FamíliaStrigidae
GènereAsio
EspècieAsio flammeus Modifica el valor a Wikidata
Pontoppidan, 1763
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata
Il·lustració de l'any 1895

El mussol emigrant[1] o mussol marí i òliba d'aigua a les Balears (Asio flammeus) és una espècie d'ocell de la família dels estrígids (Strigidae).

[2][3] Es troba en camps oberts, aiguamolls i herbassars Europa, Àsia, Amèrica del Nord i del Sud. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[4]

És el rapinyaire nocturn més característic, bé que poc abundant, de les zones humides dels Països Catalans.[5]

Morfologia

  • És un ocell de prop de 38 cm, de cos terrós clar densament vionat.
  • Els ulls tenen l'iris groc i posseeix un disc facial definit i dues plomes mòbils sobre la part superior del cap que no són gaire visibles.
  • Sota les ales, llargues i arrodonides, destaquen unes taques negres.
  • Les orelletes són poc evidents.

Subespècies

  • Asio flammeus bogotensis (Chapman, 1915).[6]
  • Asio flammeus domingensis (Statius Muller, 1776).[7]
  • Asio flammeus flammeus (Pontoppidan, 1763).[8]
  • Asio flammeus galapagoensis (Gould, 1837).[9]
  • Asio flammeus pallidicaudus (Friedmann, 1949).[10]
  • Asio flammeus ponapensis (Mayr, 1933).[11]
  • Asio flammeus portoricensis (Ridgway, 1882).[12]
  • Asio flammeus sandwichensis (A. Bloxam, 1827).[13]
  • Asio flammeus sanfordi (Bangs, 1919).[14]
  • Asio flammeus suinda (Vieillot, 1817).[15][16]

Reproducció

Pon entre 1-11 ous per temporada, els quals es desclouen al cap de 21-37 dies. Assoleix la maduresa sexual, tant el mascle com la femella, en arribar a l'any d'edat.[17] Els exemplars dels Països Catalans, normalment, crien al nord d'Europa i a Islàndia, tot i que, excepcionalment, també ho fan a Mallorca i el Delta de l'Ebre (en aquest darrer lloc, el niu estava situat en un dens canyissar, a terra i construït amb una mica de matèria vegetal).[18]

Alimentació

S'alimenta de talps, petits ocells i insectes.

Depredadors

És depredat per Accipiter gentilis, Falco peregrinus, Falco rusticolus, Buteo jamaicensis, Bubo virginianus, Nyctea scandiaca, Haliaeetus leucocephalus, Circus cyaneus, Corvus corax i Larus argentatus.[17]

Hàbitat

Pot observar-se en ambients marins o de maresma, sobretot a les jonqueres i als canyars.

Distribució geogràfica

Es troba a tots els continents, llevat d'Austràlia i l'Antàrtida.[19][20][21]

Costums

És un migrador i hivernant regular a la zona del Delta de l'Ebre i escàs i irregular als altres indrets.

Vola feixugament a baixa altura i sovint s'atura a terra. Hom el pot observar amb una relativa freqüència volant de dia.

Ocell típicament migrador, es pot observar amb més facilitat durant les èpoques de pas, sobretot per l'abril i per novembre-desembre.

Referències

  1. ↑ «Mussol emigrant». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 11 desembre 2022 (català)
  2. ↑ «Owls» (en anglès). IOC World Bird List Version 12.2. International Ornithologists' Union, 01-07-2022. [Consulta: 17 gener 2022].
  3. ↑ del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 259. ISBN 978-84-16728-37-4. 
  4. ↑ BirdLife International. «Short-eared Owl. Asio flammeus» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2021. [Consulta: 29 agost 2022].
  5. ↑ Estrada et al., Joan. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears: inclou també Catalunya Nord, Franja de Ponent i Andorra. 3ª. Lynx editions, 2018, p. 168. ISBN 978-84-16728-07-7. 
  6. ↑ Animal Diversity Web (anglès)
  7. ↑ Animal Diversity Web (anglès)
  8. ↑ Animal Diversity Web (anglès)
  9. ↑ Animal Diversity Web (anglès)
  10. ↑ Animal Diversity Web (anglès)
  11. ↑ Animal Diversity Web (anglès)
  12. ↑ Animal Diversity Web (anglès)
  13. ↑ Animal Diversity Web (anglès)
  14. ↑ Animal Diversity Web (anglès)
  15. ↑ Animal Diversity Web (anglès)
  16. ↑ «Asio flammeus». Catalogue of Life. (anglès) (anglès)
  17. ↑ 17,0 17,1 Animal Diversity Web (anglès)
  18. ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgines 69-70. ISBN 84-315-0434-X
  19. ↑ Granlund, J., G.A. McPeek i R.J. Adams. 1994. The Birds of Michigan. Indiana University Press, Bloomington.
  20. ↑ Wety, J.C., 1975. The Life of Birds. Segona edició. W.B. Saunder Company, Filadèlfia.
  21. ↑ Pearson, T. G., ed., 1936. Birds of America. Garden City Books, Garden City.

Bibliografia

  • Holt, D.W., 1993. The Birds of North America. The American Ornithologists' Union and The Academy of Natural Sciences of Philadelphia, Filadèlfia.
  • Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 123-124. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.
  • Martin, G., 1990. Birds by Night. T& AD Poyser, Londres.
  • Sparks, J. i T. Soper, 1989. Owls: Their Natural and Unnatural History. Facts on File, Nova York.

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
 Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata