Es tracta d'un conjunt arquitectònic conegut com els Molins de la Vila, antics molins fariners a la banda de llevant de Montblanc, prop de la confluència dels rius Francolí i Anguera. Se'n conserven dos: el molí Gran o molí de la Volta i el molí Xiquet.
Molins
El molí Gran o molí de la Volta consta d'una planta rectangular de 89 m² i està format per quatre molins de sistema hidràulic, amb un arc adovellat de mig punt i uns grossos murs. Tots els paraments i la coberta amb estructura de volta, així com la base superior, són construïts amb carreus de pedra picada.[1] Al mur est hi ha quatre obertures en forma d'espitllera. La bassa, és de maçoneria per una banda i per l'altra està excavada en un terreny argilós, està en un nivell superior i pren aigua del riu Francolí i desguassa al riu Anguera. Té quatre cacaus amb els respectius cups o pous de pressió, on hi ha l'aigua que cau sobre els rodets o turbines que hi ha en aquests cacaus. En aquest nivell inferior hi ha els desguassos de volta plana i arcs apuntats a la sortida.[2]
El molí Xic està a la vora del riu Anguera i ha estat destruït per nombroses riades.[2] Conserva la planta de 61 m² amb els arrencaments de dos arcs de diafragma que sostenien la coberta o un pis superior. Actualment, el conjunt s'ha incorporat al Museu Comarcal com una secció monogràfica.[1]
Història
El lloc que ocupen els molins de la vila de Montblanc, entre els rius Francolí i Anguera, també és conegut com a Vila-salva. L'indret està documentat el 1155 quan el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV concedeix una carta de població a Pere Berenguer de Vilafranca. El rei Alfons I, amb una nova carta de població, estableix que la vila es traslladi a l'altra banda del riu Francolí i que s'anomeni Montblanc. Els molins foren propietat del comú des del XIII fins a la Guerra dels Segadors. El municipi es vengué a la Comunitat de Preveres. L'any 1846 la Comunitat de Preveres arrendà els molins a Baltasar Pedrol i Anton Casanovas, en el contracte s'esmenta que només en funcionen dos dels quatre. A finals del segle xviii els molins estaven derruïts, i funcionaven parcialment fins a mitjan segle xix (1848) quan un aiguat els enrunà definitivament.[2]
↑ 1,01,1Porta Balanyà, Josep M. Montblanc. Cossetània.
↑ 2,02,12,2«Museu Molins de la Vila». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 6 juny 2012].