El museu Bossuet (musée Bossuet) és el museu d'art i d'història de la ciutat de Meaux.[1] Situat a l'antic palau episcopal, porta el nom de l'orador i teòlegJacques-Bénigne Bossuet, bisbe de Meaux de 1681 a 1704.[2]
Edificis
El palau episcopal
Construït al segle XII (cap a 1160), a continuació remodelat al segle XVIII, el palau episcopal és avui, a nivell arquitectònic, una barreja entre art medieval i Renaixement.[3] La realització més interessant del segle XVIII és la façana sud del palau, de rajoles i pedra, i dotada d'amples finestres creuades. La façana nord és igualment representativa de l'estil Grand Siècle. Les sales baixes del palau són les més antigues i daten de la segona meitat del segle XII. Les capelles baixes i altes daten igualment d'aquella època però van ser engrandides i adaptades al segle XV.[4][3]
Jardí
El jardí Bossuet és contigu al palau episcopal. És un jardí a la francesa en forma de mitra creat al segle XVII, sota l'episcopat de Dominique Séguier.[5] Va prendre el nom del gran prelat l'any 1911, quan va estar obert al públic com a jardí municipal. Travessant-lo s'accedeix al gabinet de treball de Jacques-Benigne Bossuet. Tanmateix, aquest gabinet no és accessible al públic.
Col·leccions
Pintures i escultures
El Palau Episcopal acull col·leccions de pintures i escultures, a més d’objectes d’història local. Les col·leccions han crescut sobretot gràcies al llegat del químic i col·leccionista Henri Moissan el 1914[4] i, més recentment, gràcies a la donació del neurobiòleg Jean-Pierre Changeux, que ha enriquit el museu amb una quarantena d’obres, les últimes de les quals van entrar a les col·leccions el 2006.[6] Hi apareixen diverses escoles de pintura des del segle XVI al XX.
El record de Bossuet, bisbe de Meaux de 1682 a 1704 és evocat pels seus retrats d'Hyacinthe Rigaud i de Pierre Mignard reunits al seu antic gabinet de treball.
Sales 8 i 9: El XIX
El orientalisme i el realisme
El romanticisme
Sala 10: L'apotecari.
Referències
↑«Musée Bossuet» (en anglès). [Consulta: 16 febrer 2021].