El Museo Nacional del Teatro és una institució espanyola dedicada a la promoció i salvaguarda del teatre espanyol, que forma part de la xarxa de Museus Nacionals, i que està localitzat en la localitat castellà-manxega d'Almagro (Ciudad Real). La nova seu va ser inaugurada el 4 de febrer de 2004 pels reis d'Espanya.[1]
El novembre de 1919, el ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts, José del Prado Palacio, creà el Museo-Archivo Teatral, encarregant-ne la direcció a Luis París, director del Teatro Real de Madrid, habilitant dos salons en la planta noble d'aquest teatre l'any 1924, quan amb prou feines restaven dues per a tancar-ho. Es va exhibir part de l'Arxiu teatral, que amb dificultat havia anat formant-se des de 1850.[2]
El 1968 el Museu va ser integrat en el Pla Nacional de Museus. El 1980, a conseqüència de la reorganització parcial del Ministeri de Cultura d'Espanya, aquest Museu va quedar adscrit a la Direcció General de Música i Teatre.
El 1990, a proposta del llavors Director General de Belles arts, Jaime Brihuega, d'acord amb el Director General de l'INAEM, Adolfo Marsillach, s'autoritza el trasllat urgent de les col·leccions del Museu, des dels magatzems del MEAC a una seu provisional a Almagro, decisió presa en considerar que aquesta població és seu del Festival Internacional de Teatre Clàssic i trobar-s'hi el Corral de comedias de Almagro.
Donada la gran quantitat i riquesa dels fons, l'edifici aviat va resultar insuficient, per la qual cosa el 1994, l'Ajuntament d'Almagro acorda la cessió dels Palaus dels Mestres de Calatrava al Ministeri de Cultura perquè, després d'una rehabilitació, es destinés a Museu Nacional del Teatre.
Els Palaus dels Mestres de Calatrava com a seu
Els Palaus dels Mestres de Calatrava, situats al nord de la Plaça Major d'Almagro, van ser construïts a mitjan edat mitjana com a residència dels frares llecs i cavallers de l'Orde de Calatrava i seu del Gran Mestre. En el segle XVI va passar a ser la residència del governador d'Almagro i en el XVIII va ser caserna de Cavalleria, moment en què va sofrir un incendi, quedant només el pati i algunes dependències.
En 1802 els frares calatravos van abandonar el seu castell-convent de Calatrava la Nueva i part dels palaus va quedar convertida en el nou convent prioral de l'Orde fins que en 1816 els frares es van traslladar, de nou, al convent de l'Asunción. L'edifici va passar a mans particulars amb la desamortització i va ser desmantellat; avui, després d'albergar diverses dependències comercials, ha estat rehabilitat per a seu del Museo Nacional del Teatro.[3]
A l'origen els Palaus Mestrals van ser erigits com a resultat d'un complex conjunt d'edificis originats per les múltiples funcions que tenia: residència conventual, seu política i centre administratiu del maestrazgo de Calatrava.
De la seva traça original es conserva la seva gran torrassa a la cantonada, construït en maçoneria encintada, i el seu magnífic pati central arquejat, amb arcs de ferradura, realitzats en maó i emmarcats amb un alfiz i recolzats sobre els seus primitius suports en forma de petites columnes, en la colla nord, i de pilars quadres de pedra, en les colles est i oest. En una de les seves galeries es conserven les sabates i un alfarje policrom amb heràldica del segle xv.
L'edifici actual
Les obres de rehabilitació dels Palaus Mestrals, a càrrec de l'arquitecte Horacio Fernández del Castillo, per a seu del Museu Nacional del Teatre suposen la finalització del procés de recuperació d'un edifici i un lloc de gran rellevància històrica en La Manxa i la ciutat d'Almagro.
El nou Museu ocupa una superfície de 2.213,68 m², en tres altures, distribuïts en sales d'exposició en les tres plantes, biblioteca, magatzems en soterrani i entreplanta, oficines en planta superior i torrassa i, finalment, claustremudèjar per a la realització d'exposicions temporals, recitals poètics com "Almagro íntimo" coordinat per Nieves Fernández Rodríguez, teatre escolar i altres actes culturals.[4]
Com a complement a la seva programació habitual, el Museu, gràcies a les cessions de l'Ajuntament d'Almagro, utilitzarà la veïna Església de San Agustín com a espai expositiu i l'antiga sitja com a magatzem.
Fons
Les seves col·leccions són un valuós material per al coneixement de les arts escèniques i dels artistes i creadors que han poblat els escenaris espanyols.
Destaquen les més de 8.000 obres sobre paper: escenografias, figurins, dibuixs i estampas. Completen la riquesa museística les col·leccions de pintura, escultura i fotografia (més de 25.000 instantànies des de 1870), vestits (més de 2.000 des de finalitats del segle xviii), maquetes, teatrins, arxiu musical, documents administratius i programes de temporada de diferents teatres espanyols.
Per tant, l'exposició permanent es fa sobre dos conceptes, un cronològic i un altre temàtic, amb el següent recorregut:
Planta baixa: Salas I i II : Del teatre greco-romà al teatre dels Segles d'Or.
Entreplanta: Salas III i IV: Teatre en els segles xviii i xix.
Planta Superior: Salas V a VIII: Teatre Popular. Teatre d'Art. Les Avantguardes. L'Òpera. La Zarzuela. Gènere Frívol. La Dansa. Teatre fins a 1939. Teatre des de 1940. Festivals d'Espanya. El Teatre de Marionetes.
Claustre superior: La Màgia del Teatre: maquinària i artefactes escènics.