![]() |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
|
Per a altres significats, vegeu «Musca».
|
La mosca (Musca domestica) és una espècie de dípter braquícer de la família dels múscids. Està estesa per tot el món, ja que acompanya l'home allí on va. Es considera un flagell per a la humanitat, ja que contamina els aliments propagant malalties infeccioses.
Morfologia
Els adults fan de 5 a 8 mm de llarg, cap negrós, tòrax gris amb quatre bandes negres per sobre i groguenc per sota, tot el cos cobert de pèls. Ulls compostos i vermellosos. Amb un sol parell d'ales de tons grisos.
Cicle vital
Cada femella pot pondre uns 500 ous que fan 1,2 mm de llarg cadascun. Les larves, que són àpodes, viuen i s'alimenten de matèria orgànica, com ara escombraries i femtes. Si en aquest estadi larval la seva alimentació resulta insuficient les mosques adultes seran més petites. Després d'algunes mudes es transformen en pupa.
Les femelles s'aparellen una sola vegada i conserva l'esperma del mascle per a fertilitzar els ous que va ponent. Els mascles són territorials i polígams. Els adults viuen de 15 a 30 dies i només es poden alimentar de líquids o sòlids prèviament ensalivats.
Ecologia
Les mosques domèstiques tenen un paper ecològic important en la descomposició i el reciclatge de la matèria orgànica. Els adults són principalment carnívors; el seu aliment principal és la matèria animal, la carronya i les femtes, però també consumeixen llet, substàncies ensucrades i fruites i verdures podrides. Els aliments sòlids es suavitzen amb saliva abans de ser succionats.[1] Poden ser alimentadors de sang oportunistes.[2] Les mosques domèstiques tenen una relació mutualista amb el bacteri Klebsiella oxytoca, que pot viure a la superfície dels ous de mosca domèstica i dissuadir els fongs que competeixen amb les larves de mosca domèstica pels nutrients.[3]
Les mosques domèstiques adultes són diürnes i descansen a la nit. Si es troben a l'interior d'un edifici després de la foscor, tendeixen a congregar-se als sostres, bigues i cables superiors, mentre que fora de les portes, s'arrosseguen entre el fullatge o l'herba llarga, o descansen en arbustos i arbres o sobre cables.[4] En climes més freds, algunes mosques domèstiques hibernen a l'hivern, triant fer-ho a les esquerdes i esquerdes, els buits de la fusta i els plecs de les cortines. Es desperten a la primavera quan el clima s'escalfa i busquen un lloc per posar els ous.[5]
Les mosques domèstiques tenen molts depredadors, com ara ocells, rèptils, amfibis, diversos insectes i aranyes. Els ous, les larves i les pupes tenen moltes espècies de paràsits i parasitoides específics de l'etapa. Algunes de les més importants són les vespes paràsites Muscidifurax uniraptor i Spalangia cameroni; aquestes dipositen els ous al teixit de les larves de mosca domèstica i la seva descendència completa el seu desenvolupament abans que les mosques adultes puguin emergir de les pupes.[4] Els histèrids Macrocheles muscae domesticae consumeixen ous de mosca domèstica, menjant 20 ous al dia.[6]
Referències
- ↑ Encyclopedic Reference of Parasitology: Biology, Structure, Function. Springer Science & Business Media, 2001, p. 310. ISBN 978-3-540-66819-0.
- ↑ The Housefly. Its natural history, medical importance, and control. New York: Comstock Publishing Company, 1951, p. 189.
- ↑ «Bacteria on housefly eggs, Musca domestica, suppress fungal growth in chicken manure through nutrient depletion or antifungal metabolites». Die Naturwissenschaften, vol. 96, 9, 9-2009, pàg. 1127–1132. Bibcode: 2009NW.....96.1127L. DOI: 10.1007/s00114-009-0574-1. PMID: 19636523.
- ↑ 4,0 4,1 «House fly: Musca domestica». Featured Creatures, 20-04-2017. [Consulta: 20 setembre 2017].
- ↑ «Where do flies go in winter?». , 10-02-2015.
- ↑ «House flies». Cornell University: Department of Entomology, 2017. [Consulta: 23 setembre 2017].
Vegeu també
Enllaços externs
| Bases de dades taxonòmiques | |
|---|
.svg){kind=icon}
