La delimitació oficial del domini lingüístic furlà s'establí mitjançant un seguit de decrets adoptats entre 1996 i 2003, i inclou el Mandament di Puart (administrativament del Vèneto).
La toponímia normativa en furlà fou fixada oficialment el 2002, amb revisions en 2009 i 2014.
Municipis de la província de Pordenon reputats furlanòfons però no inclosos en la llista oficial
És legítim considerar furlanòfons els municipis de Nert e Cjas, Cimolais i Vaiont, tots tres de la província de Pordenon, perquè llurs parles locals són incontrovertiblement retoromàniques i formen part del Friül històric des de l'origen. Emperò, aquests municipis refusaren de constar a la llista perquè s'especula que potser els parlars locals són formes de ladí potser venetitzades. La resultant és que aquests parlars locals del Friül manquen de cap mena de protecció. És per això que alguns mapes lingüístics representen com a no furlanòfon un sector de l'extrem nord-occidental del Friül: és el conjunt de Nert e Cjas i Cimolais.
En els altres quatre casos, l'exclusió podria deure's a una certa hibridació vèneta dels parlars locals, per veïnatge immediat amb la comarca de Sacile (furlà Sacîl, vènet Sathil), que és administrativament furlana, però venetòfona.
Amb aquest recompte, els municipis furlanòfons de la província de Pordenon serien 43 del total de 50.
