Arriba a Saraqusta el 31 de maig de 1110 i aviat actua contra Alfons I d'Aragó, que amenaçava la ciutat des del promontori de Deus lo vol, i va a sortir al seu encontre, allunyant-lo fins Ejea de los Caballeros. Alfons, molt ocupat pels assumptes castellans i els problemes matrimonials, va relaxar la seva pressió sobre Saraqusta, però Abd-al-Màlik ibn Àhmad Imad-ad-Dawla, l'emir destronat, va seguir assetjant la ciutat des del seu petit emirat de Rueda de Jalón.
En el terreny civil, va reorganitzar l'administració i va imposar el dinar almoràvit com a moneda oficial, amb el qual es va recobrar la confiança dels comerciants, molt deteriorada en els darrers anys de la balança de pagaments deficitària del govern dels Banu Hud, que pagaven importants paries a canvi de protecció.
(castellà) Maria José Cervera Fras, El reino de Saraqusta, Zaragoza, CAI, 1999. ISBN 8488305931
(castellà) José Luis Corral, Historia de Zaragoza. Zaragoza musulmana (714-1118), Zaragoza, Ayto. de Zaragoza y CAI, 1998. ISBN 8480691557
(castellà) Alberto Montaner Frutos, "Introducción histórica" al capítulo "El palacio musulmán", en: Bernabé Cabañero Subiza et alt., La Aljafería (vol. I), Zaragoza, Cortes de Aragón, 1998. págs. 35-65. ISBN 8486794978
(castellà) Maria Jesus Viquera Molins, Aragón musulmán, Zaragoza, Mira editores, 1988. ISBN 8486778069
(castellà) Maria Jesus Viquera Molins, El islam en Aragón, Zaragoza, CAI, (Col. «Mariano de Pano y Ruata», núm. 9), 1995. ISBN 8488305273