Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí

Plantilla:Infotaula personaMuhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí
Imatge
Retrat imaginari, extret d'un segell soviètic. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ar) محمد بن موسى الخوارزمي Modifica el valor a Wikidata
c. 780 Modifica el valor a Wikidata
Coràsmia () Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 850 Modifica el valor a Wikidata (69/70 anys)
Bagdad () Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaBagdad Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatIran
ReligióIslam i sunnisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAstronomia, matemàtiques, àlgebra, nombres indis, aritmètica, trigonometria, geografia i ciències de la Terra Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, filòsof, traductor, geògraf, astrònom, historiador Modifica el valor a Wikidata
PeríodeEdat d'or de l'islam Modifica el valor a Wikidata
Activitat813 Modifica el valor a Wikidata - 846 Modifica el valor a Wikidata
OcupadorCasa de la Saviesa Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí (àrab: محمد بن موسی الخوارزمی, Muḥammad b. Mūsà al-Ḫwārizmī), conegut normalment com a al-Khwarazmí o al-Khuwarizmí (c. 780 - c. 850), fou un matemàtic, geògraf i astròleg/astrònom. Ha estat descrit com el fundador de l'àlgebra[1] i d'ell deriven termes com àlgebra i algorisme.

Les seves dades biogràfiques són insegures: segons l'historiador del seu temps at-Tabarí, va néixer a prop de Bagdad; altres fonts el fan originari de Pèrsia,[2][3][4] cosa que concordaria amb la presumpció que ell o els seus avantpassats havien estat seguidors del zoroastrisme. Ibn an-Nadim el dona com a originari de Coràsmia, i això concorda amb el nom pel qual és més conegut (al-Khwarazmí).[4]

El seu treball científic es va desenvolupar entre els anys 813 i 833 dins de les institucions fundades pel califa al-Mamun: la Casa de la saviesa (dedicada a traduir obres clàssiques), la biblioteca i l'observatori astronòmic de Bagdad. Gràcies a això, es varen transmetre a la cultura àrab els coneixements dels clàssics en grec, llatí o sànscrit. Durant els segles de l'edat mitjana, al-Khwarazmí va ser la principal font de coneixements matemàtics entre l'Orient i l'Occident.

El tractat d'àlgebra Hissab al-jabr wa-l-muqàbala (Compendi de càlcul per reintegració i comparació) va ser dedicat al califa al-Mamun. La paraula àlgebra deriva de la part del títol al-jabr. En aquesta obra, escrita amb finalitats pràctiques de resoldre problemes de repartiment d'herències (molt complicades en el món islàmic) i obres d'enginyeria, es resolen matemàticament i aplicant la lògica d'equacions lineals i quadràtiques. Al-Khwarazmí ensenyà, per exemple, com multiplicar l'expressió (a + b x) (c + d x), tot això expressat en paraules, atès que la notació simbòlica de la matemàtica actual no s'usava.

La paraula algorisme (o la seva variant algoritme) deriva de la traducció llatina realitzada el segle xii de l'obra sobre càlcul amb nombres indis anomenada algoritmi (transcripció llatina d'al-Khwarazmí),[5] de numero indorum. També del seu nom en deriva la paraula guarisme,[6] que és sinònim de «xifra»;[7] i en portuguès, un algarismo també té un significat similar. Aquesta obra, Algoritmi, sembla que ha estat la primera en què s'exposà sistemàticament el valor posicional dels nombres en el sistema decimal (inclòs el zero), a partir del sistema de numeració utilitzat a l'Índia.[8]

Obra

Àlgebra

En el seu tractat d'àlgebra, obra eminentment didàctica, pretenia ensenyar una àlgebra aplicada a la resolució de problemes de la vida quotidiana de l'imperi islàmic d'aleshores. La traducció de Rosen de les paraules d'al-Khwarazmí descrivint les finalitats del seu llibre confirmen l'objectiu educatiu del savi:

« ... allò que és fàcil i més útil en aritmètica, de manera que les persones ho requereixen constantment en casos d'herència, llegats, particions, judicis i comerç, i en tots els seus tractes amb els altres, o quan es tracta de la mesura de les terres, excavació de canals, càlculs geomètrics, i altres objectes de diverses classes i tipus. »
— al-Khwarazmí[9]

Traduït al llatí per Gerard de Cremona al segle xii, l'obra va ser usada com a llibre de text en les universitats europees fins al segle xvi. És possible que abans d'ell s'haguessin resolt equacions concretes, però aquest és el primer tractat conegut en el qual es fa un estudi matemàtic exhaustiu.

Després de presentar els nombres naturals, al-Khwarazmí aborda la qüestió principal en la primera part del llibre: la solució d'equacions. Les seves equacions són lineals o quadràtiques i estan compostes d'unitats, arrels i quadrats; per a ell, per exemple, una unitat era un nombre, una arrel era i un quadrat . Cal destacar que al-Khwarazmí no usava símbols de cap classe, sinó només paraules. Tot i així, als exemples que segueixen s'empra la notació algebraica corrent usada actualment per ajudar el lector a entendre les nocions exposades.

Pàgina d'una traducció en llatí que comença amb les paraules Dixit algorizmi

Primer redueix una equació a alguna de les sis formes normals:

  1. Quadrats igual a arrels (ax² = bx)
  2. Quadrats igual a nombres (ax² = c)
  3. Arrels igual a nombres (bx = c)
  4. Quadrats i arrels igual a nombres (ax² + bx = c)
  5. Quadrats i nombres igual a arrels (ax² + c = bx)
  6. Arrels i nombres igual a quadrats (bx + c = ax²)

La reducció es porta a terme usant les operacions de khwar («compleció», el procés d'eliminar termes negatius de l'equació) i muqàbala («balanceig», el procés de reduir els termes positius de la mateixa potència quan succeeixen d'ambdós costats de l'equació). Després, al-Khwarazmí mostra com resoldre els sis tipus d'equacions, usant mètodes de solució algebraics i geomètrics. Per exemple, per a resoldre l'equació , escriu:

« ... un quadrat i deu arrels són iguals a 39 unitats. Llavors, la pregunta en aquest tipus d'equació és aproximadament així: quin és el quadrat que, combinat amb deu de les seves arrels, donarà una suma total de 39?. La manera de resoldre aquest tipus d'equació és prendre la meitat de les arrels esmentades. Ara, les arrels en el problema que tenim davant nostre són deu. Per tant, en prenem 5 que multiplicades per si mateixes donen 25, una quantitat que s'afegirà a 39, donant 64. Havent extret l'arrel quadrada d'això, que és 8, hi restem d'allí la meitat de les arrels, 5, i dona com a resultat 3. Per tant, el nombre 3 representa una arrel d'aquest quadrat. »
— al-Khwarazmí[9]

Segueix la prova geomètrica per compleció del quadrat, que no exposarem ací. Assenyalarem, però, que, entre els experts, les proves geomètriques que usa al-Khwarazmí són objecte de controvèrsia. La qüestió, que roman sense resposta, és si estava familiaritzat amb el treball d'Euclides. Cal recordar que, a l'època de joventut d'al-Khwarazmí, durant el regnat d'Harun ar-Raixid, al-Hajjaj havia traduït els Elements d'Euclides a l'àrab, i era un dels companys d'al-Khwarazmí a la Casa de la Saviesa. Això avalaria la posició de Gerald Toomer.[10] Rashed comenta que «el tractament [d'al-Khwarazmí] fou probablement inspirat en el recent coneixement dels Elements».[11] Però, per la seva banda, Gandz sosté que els Elements li eren completament desconeguts.[12] Encara que no és segur que hagi conegut l'obra euclidiana, es pot afirmar que en va rebre la influència per altres obres de geometria. Es pot constatar en el tractament que fa Parshall sobre les similituds metodològiques amb el text hebreu Mishnat ha Middot, de mitjan segle ii.[13]

Al Hissab al-jabr wa-l-muqàbala, al-Khwarazmí continua examinant com les lleis de l'aritmètica s'estenen als seus objectes algebraics. Per exemple, mostra com multiplicar expressions com . Rashed troba les seves formes de resolució extremadament originals,[11] però Crossley les considera menys significatives.[14] Gandz considera que la paternitat de l'àlgebra és molt més atribuïble a al-Khwarazmí que a Diofant d'Alexandria.[15]

La part següent de l'obra consisteix en aplicacions i exemples. Descriu regles per trobar l'àrea de figures geomètriques com el cercle, i el volum de sòlids com l'esfera, el con i la piràmide. Aquesta secció, certament, té molta més afinitat amb els textos hebreus i indis que amb qualsevol obra grega. La part final del llibre s'ocupa de les complexes regles islàmiques de l'herència, però requereix poc de l'àlgebra que va exposar amb anterioritat, més enllà de la resolució d'equacions lineals.

Pàgina de l'Hisab al-jabr w'al-muqabala

Aritmètica

De la seva aritmètica, possiblement anomenada originalment Kitab al Yama ua al Tafriq bi Hisab a l'hindi (كتاب الجامع و التفريق بحساب الهند), o «Llibre de la suma i de la resta, segons el càlcul indi», només conservem una versió llatina del segle xii, Algorithmi de numero indorum. Malauradament, se sap que la còpia s'aparta força del text original.[16] En aquesta obra es descriu amb detall el sistema indi de numeració posicional en base 10 i mètodes per fer càlculs sobre aquesta base. Se sap que hi havia un mètode per trobar arrels quadrades en la versió àrab, però no apareix en la versió llatina. Possiblement, va ser el primer fora de l'Índia a usar el zero com a indicador posicional. Va ser essencial per a la introducció d'aquest sistema de numeració en el món àrab i posteriorment a Europa. En l'obra d'A. Allard, es discuteixen alguns tractats en llatí del segle xii basats en aquesta obra perduda.[17]

Astronomia

Del seu tractat sobre astronomia, Sindhind zij, també s'han perdut les dues versions que va escriure en àrab. Aquesta obra, descrita en detall per B. van Dalen,[18] es basa en treballs astronòmics indis a diferència de manuals islàmics d'astronomia posteriors, que varen usar els models planetaris grecs de l'Almagest de Ptolemeu.[19] El text indi en què es basa el tractat és un dels obsequiats a la cort de Bagdad vora l'any 770 per una missió diplomàtica de l'Índia.

Al segle x, Al-Majrití va realitzar una revisió crítica de la versió més curta, que va ser traduïda al llatí per Adelard de Bath; també hi ha una traducció llatina de la versió més llarga, i ambdues traduccions han arribat fins als nostres temps. Els temes principals coberts en l'obra són: els calendaris, el càlcul de les posicions veritables del Sol, la Lluna i els planetes, taules de sinus i tangents, astronomia esfèrica, taules astrològiques, càlculs de paral·laxi i eclipsis, i visibilitat de la Lluna. També es discuteix un manuscrit relacionat sobre trigonometria esfèrica, atribuït a al-Khwarazmí.[20]

Geografia

Un mapa del segle xv basat en la Geografia de Ptolemeu per comparança

En l'àmbit de la geografia, en una obra anomenada Kitab súrat al-Ard (en àrab: كتاب صورةلأرض, Llibre de l'aparença de la Terra o de la imatge de la Terra, traduït a l'anglès com a Geography), acabat l'any 833, va revisar i va corregir els treballs anteriors de Ptolemeu pel que fa a Àfrica i l'Orient. Llistà latituds i longituds de 2.402 llocs,[21] i emplaçà ciutats, muntanyes, mars, illes, regions geogràfiques i rius, com a base per a un mapa del món conegut aleshores. Inclou mapes que, en conjunt, són més precisos que els de Ptolemeu. És clar que on hi va haver major coneixement local disponible per al-Khwarazmí, com les regions de l'islam, Àfrica i l'Orient Llunyà, el treball és molt més exacte que el de Ptolemeu, però sembla haver usat les dades d'aquest per a Europa. Es diu que, en aquests mapes, varen treballar a les seves ordres setanta geògrafs.

Només existeix una única còpia supervivent del Kitab súrat-al-Ard, guardada a la Biblioteca de la Universitat d'Estrasburg. A la Biblioteca Nacional d'Espanya de Madrid se'n conserva una còpia traduïda al llatí.

Tot i que ni la còpia en àrab ni la traducció al llatí inclouen el mapa del món, Hubert Daunicht va poder reconstruir un mapamundi usant-ne la llista de coordinades.[22]

Al-Khwarizmí va corregir la sobreestimació que havia fet Ptolemeu sobre la superfície de la mar Mediterrània[23][24] (des de les Illes Canàries a les costes de l'est de la Mediterrània); Ptolemeu va fer una estimació que la mar Mediterrània tenia 63 graus de longitud, mentre que ell va fer l'estimació més correcta que la mar tenia uns 50 graus de longitud.[25] També va contrariar Ptolemeu dient que l'oceà Atlàntic i l'oceà Índic eren dos cossos oberts d'aigua, no pas mars.[26]

La majoria dels topònims usats per al-Khwarizmí coincideixen amb els de Ptolemeu, els de Martellus i els de Behaim. La forma general de la costa és la mateixa entre Taprobane i Kattigara. La costa atlàntica de la cua del Drac, que no existeix en el mapa de Ptolemeu, es traça en molt pocs detalls en el mapa d'al-Khwarizmí, però és clara i més precisa que la del mapa de Martellus i la versió de Behaim.

Calendari hebreu

Mussa al-Khwarazmí va escriure molts altres treballs, entre els quals hi ha un tractat sobre el calendari hebreu (Risāla fi-istikhrāj taʾrīkh al-yahūd, «Extracció de l'era jueva»). Descriu el cicle d'intercalació de 19 anys, les maneres de determinar en quin dia de la setmana hi ha el primer dia del mes Tixrí; calculà l'interval entre l'era jueva i l'era Selèucida. També explica la manera de determinar la longitud mitjana del Sol i de la Lluna usant el calendari hebreu. Treballs semblants es troben en l'obra d'al-Biruní i de Maimònides.[2]

Altres obres

Molts de manuscrits en àrab de Berlín, d'Istanbul, de Tashkent, del Caire i de París tenen material que s'atribueix a Mussa al-Khwarazmí. El manuscrit d'Istanbul conté un paper sobre els rellotges solars que és mencionat en Fihirst. Altres documents, com el que determina la direcció de la Meca, són sobre l'astronomia esfèrica.

Dos textos s'interessen sobre la distància angular horitzontal entre l'albada d'azimut d'un objecte astronòmic i la direcció est (Maʿrifat saʿat al-mashriq fī kull balad) i sobre la determinació d'azimut des d'una alçada (Maʿrifat al-samt min qibal al-irtifā).

També va escriure dos llibres sobre l'ús i la construcció dels astrolabis A més a més, Ibn an-Nadim, en la seva Kitab al-Fihrist (un índex de llibres àrabs) també esmenta Kitāb ar-Rukhāma(t) ('El llibre dels rellotges solars') i Kitab al-Tarikh ('El llibre d'història'), però s'han perdut.

També va escriure una història política que contenia horòscops de personatges prominents.

Referències

  1. Esposito, John L. The Oxford History of Islam (en anglès). Oxford University Press, 6 abril 2000, p. 188. ISBN 978-0-19-988041-6. 
  2. 2,0 2,1 Toomer 1990
  3. Hogendijk, Jan P. «al-Khwarzimi». Pythagoras, 38, 2, 1998, pàg. 4–5. Arxivat de l'original el 2008-03-19. ISSN: 0033–4766 [Consulta: 6 desembre 2009].
  4. 4,0 4,1 Oaks, Jeffrey A. «Was al-Khwarizmi an applied algebraist?». University of Indianapolis. [Consulta: 30 maig 2008].
  5. Daffa 1977
  6. Knuth, Donald. Algorithms in Modern Mathematics and Computer Science. Springer-Verlag, 1979. ISBN 0-387-11157-3.  Arxivat 2006-11-07 a Wayback Machine.
  7. «guarisme». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  8. Brezina, Corona. Al-Khwarizmi: The Inventor Of Algebra (en anglès). Al-Khwarizmi: The Inventor Of Algebra, 2006, p.95. ISBN 1404205136. 
  9. 9,0 9,1 Abu Ja'far Muhammad ibn Musa al Khwarizmi. The Algebra of Mohammed ben Musa. Hildesheim: G. Olms Verlag, 1831; trad. i ed. de Friedrich Rosen. Reimprès el 1986. Vegeu Rosen (1831)
  10. Charles C. Gillespie (ed.). Dictionary of Scientific Biography. Nova York: Charles Scribner's Sons, ed. 1970/1990
  11. 11,0 11,1 Rashed, R. The Development of Arabic Mathematics: Between Arithmetic and Algebra. Dordrecht: Kluwer Academic Publishers, 1994. Traducció de A.F.W. Armstrong de la versió francesa de 1984.
  12. S. Gandz (ed.). The geometry of al-Khwarizmi, Berlín, 1932.
  13. K.A. Parshall. «The art of algebra from al-Khwarizmi to Viète: a study in the natural selection of ideas», Hist. of Sci. 26 (1988), núm. 72, 2, pp. 129-164.
  14. J.N. Crossley. The emergence of number. Singapur: World Scientific, 1980.
  15. S. Gandz. The sources of al-Khwarizmi's algebra, a Osiris I (1936), pp. 236-277.
  16. J.N. Crossley; A.S. Henry. «Thus spake al-Khwarizmi: a translation of the text of Cambridge University Library ms. Ii.vi.5», Historia Math. 17 (1990), núm. 2, pp. 103-131.
  17. A. Allard. «La diffusion en occident des premières oeuvres latines issues de l'arithmétique perdue d'al-Khwarizmi», J. Hist. Arabic Sci., 9 (1991), núm. 1-2, pp. 101-105.
  18. B. van Dalen. Al'Khwarizmi's astronomical tables revisited: analysis of the equation of time, From Baghdad to Barcelona - Zaragoza 1993 (Barcelona), 1996, pp. 195-252.
  19. Z.K. Sokolovskaya. «El període pretelescòpic de la història dels instruments astronòmics. al-Khwarizmi en el desenvolupament d'instruments de precisió al Pròxim i Mitjà Orient». A El gran científic medieval al-Khwarizmi, Fan, Tashkent, 1985, pp. 165-178. (rus)
  20. B.A. Rozenfel'd. "Trigonometria esfèrica a al-Khwarizmi", Istor.-Mat. Issled. 32-33 (1990), pp. 325-339. (rus)
  21. «The history of cartography». GAP computer algebra system. Arxivat de l'original el 2008-05-24. [Consulta: 30 maig 2008].
  22. Ruska, Julius «Zur ältesten arabischen Algebra und Rechenkunst». Sitzungsberichte der Heidelberger Akademie der Wissenschaften, Philosophisch-historische Klasse, 1917, pàg. 1–125.
  23. Berggren, J. Lennart. Episodes in the Mathematics of Medieval Islam. Nova York: Springer Science+Business Media, 1986. ISBN 0-387-96318-9. 
  24. Edward S. Kennedy, Mathematical Geography, p. 188, in (Rashed & Morelon 1996, pàg. 185–201)
  25. Una de les correccions que al-Khwārizmī va realitzar a l'obra de Ptolemeu és la reducció de la latitud de la Mediterrani de 62° a 52° quan, en realitat, que ha de ser 42°. L'àrab optà pel mateix meridià zero que Ptolemeu, el de les illes Canàries. La quantitat de terra habitada s'estén més de 180°.
  26. Covington, Richard «Còpia arxivada». Saudi Aramco World, Maig–Juny de 2007, 2007, pàg. 17–21. Arxivat de l'original el 2018-12-25 [Consulta: 6 juliol 2008].

Bibliografia

Biografia
Àlgebra
Aritmètica
Astronomia
  • Goldstein, B. R.. Commentary on the Astronomical Tables of Al-Khwarizmi: By Ibn Al-Muthanna. Yale University Press, 1968. ISBN 0300004982. 
  • Hogendijk, Jan P. «Al-Khwārizmī's Table of the "Sine of the Hours" and the Underlying Sine Table». Historia Scientiarum, 42, 1991, pàg. 1–12.
  • King, David A. Al-Khwārizmī and New Trends in Mathematical Astronomy in the Ninth Century. Nova York University: Hagop Kevorkian Center for Near Eastern Studies: Occasional Papers on the Near East 2, 1983. LCCN 85-150177. 
  • Neugebauer, Otto. The Astronomical Tables of al-Khwarizmi, 1962. 
  • Rosenfeld, Boris A. «"Geometric trigonometry" in treatises of al-Khwārizmī, al-Māhānī and Ibn al-Haytham». Vestiga mathematica: Studies in Medieval and Early Modern Mathematics in Honour of H. L. L. Busard. Rodopi [Amsterdam], 1993. ISBN 90-5183-536-1.
  • Suter, Heinrich. [Ed.]: Die astronomischen Tafeln des Muhammed ibn Mûsâ al-Khwârizmî in der Bearbeitung des Maslama ibn Ahmed al-Madjrîtî und der latein. Übersetzung des Athelhard von Bath auf Grund der Vorarbeiten von A. Bjørnbo und R. Besthorn in Kopenhagen. Hrsg. und komm. Kopenhagen 1914. 288 pp. Repr. 1997 (Islamic Mathematics and Astronomy. 7). ISBN 3-8298-4008-X.
  • Van Dalen, B. Al-Khwarizmi's Astronomical Tables Revisited: Analysis of the Equation of Time.
Calendari hebreu
Geografia
  • Daunicht, Hubert. Der Osten nach der Erdkarte al-Ḫuwārizmīs : Beiträge zur historischen Geographie und Geschichte Asiens (en german). Bonner orientalistische Studien. N.S.; Bd. 19, 1968–1970. LCCN 71-468286. 
  • Mžik, Hans von «Ptolemaeus und die Karten der arabischen Geographen». Mitteil. D. K. K. Geogr. Ges. In Wien, 58, 1915, pàg. 152.
  • Mžik, Hans von «Afrika nach der arabischen Bearbeitung der γεωγραφικὴ ὑφήγησις des Cl. Ptolomeaus von Muh. ibn Mūsa al-Hwarizmi». Denkschriften d. Akad. D. Wissen. In Wien, Phil.-hist. Kl., 59, 1916.
  • Mžik, Hans von. Das Kitāb Ṣūrat al-Arḍ des Abū Ǧa‘far Muḥammad ibn Mūsā al-Ḫuwārizmī, 1926. 
  • Nallino, C. A. «Al-Ḫuwārizmī e il suo rifacimento della Geografia di Tolemo». Atti della R. Accad. dei Lincei, Arno 291, Serie V, Memorie, Classe di Sc. Mor., Vol. II, Rome, 1896.
  • Ruska, Julius «Neue Bausteine zur Geschichte der arabischen Geographie». Geographische Zeitschrift, 24, 1918, pàg. 77–81.
  • Spitta, W. «Ḫuwārizmī's Auszug aus der Geographie des Ptolomaeus». Zeitschrift Deutschen Morgenl. Gesell., 33, 1879.
Trigonometria esfèrica
  • B. A. Rozenfeld. "Al-Khwarizmi's spherical trigonometry" (rus), Istor.-Mat. Issled. 32-33 (1990), 325-339.

Vegeu també

Enllaços externs



Read other articles:

Artikel ini bukan mengenai ayahnya, Vic Sotto. Nama ini menggunakan kebiasaan penamaan Filipina; nama tengah atau nama keluarga pihak ibunya adalah Nubla dan marga atau nama keluarga pihak ayahnya adalah Sotto. Sotto di Universitas Asia dan Pasifik, 6 Juni 2019 Victor Ma. Regis Vico Nubla Sotto (pelafalan Tagalog: [ˈviko ˈsɔtɔ]; lahir 17 Juni 1989) adalah seorang politikus asal Filipina. Ia menjabat sebagai Wali Kota Pasig, Metro Manila.[1] Sotto mula-mula masuk politik ...

 

Koin Logam Ecgbert Ecgbert adalah seorang uskup Agung yang sangat terkenal di abad ke-8.[1] Orang tuanya merupakan raja Northumbria yaitu raja Eadberht.[2] Awal pendidikannya dimulai dari sebuah biara.[3] Setelah itu, Ecgbert bersama saudaranya yang bernama Ecgred pergi ke Roma untuk melanjutkan pendidikan.[3] Namun, Ecgred meninggal dunia di Roma, oleh karena itu Ecgbert memutuskan kembali ke Northumbria.[3] Dia menjadi pendiri uskup Agung York pada ta...

 

Boolean satisfiability is NP-complete and therefore that NP-complete problems exist In computational complexity theory, the Cook–Levin theorem, also known as Cook's theorem, states that the Boolean satisfiability problem is NP-complete. That is, it is in NP, and any problem in NP can be reduced in polynomial time by a deterministic Turing machine to the Boolean satisfiability problem. The theorem is named after Stephen Cook and Leonid Levin. An important consequence of this theorem is that ...

Muscarine Nama Nama IUPAC 2,5-anhydro-1,4,6-trideoxy-6-(trimethylammonio)-D-ribo-hexitol Nama lain L-(+)-muscarine, muscarin, (2S,4R,5S)-(4-hydroxy-5-methyl-tetrahydrofuran-2-ylmethyl)-trimethyl-ammonium Penanda Nomor CAS 300-54-9 Y Model 3D (JSmol) Gambar interaktif 3DMet {{{3DMet}}} ChEMBL ChEMBL12587 Y ChemSpider 8949 Y Nomor EC PubChem CID 9308 Nomor RTECS {{{value}}} CompTox Dashboard (EPA) DTXSID50184081 InChI InChI=1S/C9H20NO2/c1-7-9(11)5-8(12-7)6-10(2,3)4/h7-9,11H,5-6H...

 

Filipino soldier, war hero and politician The HonorableBartolome C. CabangbangMember of the Interim Batasang PambansaIn officeJune 12, 1978 – June 5, 1984ConstituencyRegion VIIMember of the House of Representatives from Bohol's 2nd districtIn officeDecember 30, 1953 – December 30, 1965Preceded bySimeon ToribioSucceeded byJose Zafra Personal detailsBorn(1917-10-23)October 23, 1917Bohol, Philippine IslandsDiedSeptember 12, 1985(1985-09-12) (aged 67)Loon, Bohol, Philip...

 

Bataille de Podajce Informations générales Date 8-9 Septembre 1698 Lieu Pidhaïtsi Issue Victoire polonaise Belligérants République des Deux Nations Empire ottoman Khanat de Crimée Commandants Field Crown Hetman Feliks Kazimierz Potocki Qaplan Giray Forces en présence 6000 14000 Pertes inconnues inconnues Données clés Coordonnées 49° 16′ 12″ nord, 25° 08′ 24″ est modifier La bataille de Podajce est une bataille dans le cadre de la grande guerr...

B

  此條目介紹的是拉丁字母中的第2个字母。关于其他用法,请见「B (消歧义)」。   提示:此条目页的主题不是希腊字母Β、西里尔字母В、Б、Ъ、Ь或德语字母ẞ、ß。 BB b(见下)用法書寫系統拉丁字母英文字母ISO基本拉丁字母(英语:ISO basic Latin alphabet)类型全音素文字相关所属語言拉丁语读音方法 [b][p][ɓ](适应变体)Unicode编码U+0042, U+0062字母顺位2数值 2歷史發...

 

Gail Goodrich Goodrich (a destra), insieme a John Wooden Nazionalità  Stati Uniti Altezza 185 cm Peso 77 kg Pallacanestro Ruolo Playmaker Termine carriera 1979 Hall of fame Naismith Hall of Fame (1996) Carriera Giovanili 1957-1961John H. Francis Polytechnic H.S.1961-1965 UCLA Bruins Squadre di club 1965-1968 L.A. Lakers221 (2.558)1968-1970 Phoenix Suns162 (3.555)1970-1976 L.A. Lakers466 (10.486)1976-1979 New Orleans Jazz182 (2.582) Il simbolo → indica un...

 

Blue pigment This article is about the color. For other uses, see Cobalt blue (disambiguation). Cobalt blue A sample of a commercial cobalt blue pigment     Color coordinatesHex triplet#0047ABsRGBB (r, g, b)(0, 71, 171)HSV (h, s, v)(215°, 100%, 67%)CIELChuv (L, C, h)(33, 82, 259°)Source[Unsourced]ISCC–NBS descriptorVivid blueB: Normalized to [0–255] (byte) Cobalt blue Identifiers CAS Number 1345-16-0 3D model (JSmol) Interactive image ChemSpider 10653098 EC Number 310...

Colombian neo-paramilitary drug cartel Úsuga redirects here. For people named Úsuga, see Úsuga (surname). This article's lead section may be too long. Please read the length guidelines and help move details into the article's body. (November 2023) Clan del GolfoFlag of the AGCLeaders Daniel Rendón Herrera, alias Don Mario (imprisoned) Carlos Mario Úsuga, alias Cuarentano (imprisoned)[1][2] Gustavo Adolfo Álvarez Téllez, alias Tavo or Gordo (imprisoned)[3] Juan d...

 

Natural light during the daytime For other uses, see Daylight (disambiguation). World map showing the areas of Earth receiving daylight around 13:00 UTC in April Daylight is the combination of all direct and indirect sunlight during the daytime. This includes direct sunlight, diffuse sky radiation, and (often) both of these reflected by Earth and terrestrial objects, like landforms and buildings. Sunlight scattered or reflected by astronomical objects is generally not considered daylight. The...

 

1995 American documentary film The Celluloid ClosetPromotional release posterDirected by Rob Epstein Jeffrey Friedman Written by Vito Russo Rob Epstein Jeffrey Friedman Sharon Wood Armistead Maupin Produced by Rob Epstein Jeffrey Friedman Narrated byLily TomlinCinematographyNancy SchreiberEdited byJeffrey FriedmanMusic by Carter Burwell Arnold Glassman Productioncompanies Channel 4 Home Box Office Distributed bySony Pictures ClassicsRelease date February 15, 1996 (1996-02-15) R...

57 BC battle between Caesar and the Belgae tribes, part of Caesar's Gallic Wars Battle of the Sabis riverPart of the Gallic WarsThe river SambreDate57 BCLocationGaulResult Roman victoryBelligerents Roman Republic NerviiViromanduiAtrebatesAduatuciCommanders and leaders Gaius Julius Caesar BoduognatusUnits involved Legio VII Claudia Legio VIII Augusta Legio IX Hispana Legio X Equestris Legio XI Claudia Legio XII Fulminata Legio XIII Gemina Legio XIV Gemina Strength 30,000–45,000 men (8 legion...

 

This article includes a list of general references, but it lacks sufficient corresponding inline citations. Please help to improve this article by introducing more precise citations. (April 2024) (Learn how and when to remove this message) Equestrian statue of Simón Bolívar The military and political career of Simón Bolívar (July 24, 1783 – December 17, 1830), which included both formal service in the armies of various revolutionary regimes and actions organized by himself or in col...

 

  提示:此条目页的主题不是萧。 簫琴簫與洞簫木管樂器樂器別名豎吹、豎篴、通洞分類管樂器相關樂器 尺八 东汉时期的陶制箫奏者人像,出土於彭山江口汉崖墓,藏於南京博物院 箫又稱洞簫、簫管,是中國古老的吹管樂器,特徵為單管、豎吹、開管、邊稜音發聲[1]。「簫」字在唐代以前本指排簫,唐宋以來,由於單管豎吹的簫日漸流行,便稱編管簫爲排簫�...

International security arrangement Collective security is a multi-lateral security arrangement between states in which each state in the institution accepts that an attack on one state is the concern of all and merits a collective response to threats by all.[1] Collective security was a key principle underpinning the League of Nations and the United Nations.[1] Collective security is more ambitious than systems of alliance security or collective defense in that it seeks to enc...

 

Questa voce sull'argomento contee dell'Indiana è solo un abbozzo. Contribuisci a migliorarla secondo le convenzioni di Wikipedia. Contea di PikeconteaLocalizzazioneStato Stati Uniti Stato federato Indiana AmministrazioneCapoluogoPetersburg Data di istituzione1816 TerritorioCoordinatedel capoluogo38°24′00″N 87°13′48″W38°24′00″N, 87°13′48″W (Contea di Pike) Superficie884 km² Abitanti12 837 (2000) Densità14,52 ab./km² Altre informazioniFuso orar...

 

Annual film festival held in Utrecht, Netherlands Netherlands Film FestivalLocationUtrecht, NetherlandsFounded24 September 1981Most recent2023AwardsGolden CalfFestival dateSeptember 22, 2023 (2023-09-22) to September 29, 2023 (2023-09-29)LanguageDutchWebsiteNFFCurrent: 43rd44th 42nd The Netherlands Film Festival (Dutch: Nederlands Film Festival) is an annual film festival, held in September and October of each year in the city of Utrecht.[1] During the te...

Former New York railroad station HabermanSite of the former stationGeneral informationLocationRust and 50th StreetsMaspeth, Queens, New YorkCoordinates40°43′33″N 73°55′06″W / 40.725844°N 73.918377°W / 40.725844; -73.918377Owned byLong Island Rail RoadLine(s)Montauk BranchPlatforms2 side platformsTracks2HistoryOpenedSeptember 1892ClosedMarch 16, 1998ElectrifiedAugust 29, 1905Services Preceding station Long Island Rail Road Following station Laurel Hilltoward...

 

Rusia en los Juegos Olímpicos Bandera de RusiaCódigo COI RUSCON Comité Olímpico Ruso(pág. web)Juegos Olímpicos de Atlanta 1996Deportistas 390 en 25 deportesAbanderado Alexandr KarelinMedallasPuesto: 2 26 21 16 63 Historia olímpicaJuegos de verano 1900 • 1904 • 1908 • 1912 • 1996 • 2000 • 2004 • 2008 • 2012 • 2016 • 2020 • 2024 •Juegos de invierno 1994...