La mucofàgia és l'alimentació de mocs de peixos o invertebrats. També es refereix en primats a la ingesta de mucositat o mucositat seca (majoritàriament el moc nasal). Hi ha paràsits mucòfags, com ara alguns polls de mar, que s'adhereixen als segments de les brànquies dels peixos.[1] Els mucòfags poden servir com a purgadors d'altres animals.
Segons el psicòleg, Emmanuel Mejía, en el cas dels humans, aquest terme s'ha d'utilitzar per descriure el comportament d'ingesta, sense arribar a ser considerat com un trastorn o una malaltia.[2] El DSM-IV[3] (Manual Diagnòstic dels Trastorns Mentals) no la inclou de manera explícita entre els trastorns de l'alimentació (pica), ni com un dels tipus TOC (trastorn obsessiu-compulsiu).
Hi ha diverses teories sobre l'origen de la mucofàgia, una d'aquestes defensa podria tractar-se d'una acció natural i sana, ja que mitjançant la ingesta de mocs, s'exposaria el sistema digestiu als bacteris que es troben en la secreció, la qual cosa reforçaria el sistema immunitari.[2]
Referències
Bibliografia
- López-Ibor Aliño, Juan J. & Valdés Miyar, Manuel (dir.). DSM-IV-TR. Manual diagnóstico y estadístico de los trastornos mentales. Texto revisado. Barcelona: Masson, 2002. ISBN 978-84-458-1087-3.
- Narrow, W.E.. Agenda de investigación para el DSM-V. Consideraciones sobre la edad y el género en el diagnóstico psiquiátrico. Barcelona: Elsevier-Masson, 2009. ISBN 978-84-458-1928-9.
- Phillips, K. A. & First, M. B. & Pincus, H. A.. Avances en el DSM. Dilemas en el diagnóstico psiquiátrico. Barcelona: Elsevier-Masson, 2004/2005. ISBN 978-84-458-1400-0.
- Kupfer, D. J. & First, M. B. & Regier, D. A.. Agenda de investigación para el DSM-V. Barcelona: Elsevier-Masson, 2004. ISBN 978-84-458-1295-2.
Enllaços externs