Mu Piscium
Mu Piscium |
---|
Tipus | estrella doble òptica, estrella amb alt moviment propi, estrella doble i font propera a infrarrojos |
---|
Tipus espectral (estel) | K3III[1] |
---|
Constel·lació | Peixos |
---|
Època | J2000.0 |
---|
|
Distància de la Terra | 107,315 pc [2] |
---|
Radi | 20,93 R☉ |
---|
Magnitud absoluta | −0,37 |
---|
Magnitud aparent (V) | 4,84 (banda V)[3] |
---|
Temperatura efectiva | 4.107 K[4] |
---|
Paral·laxi | 9,3184 mas[2] |
---|
Moviment propi (declinació) | −45,788 mas/a [2] |
---|
Moviment propi (ascensió recta) | 291,213 mas/a [2] |
---|
Velocitat de rotació estel·lar | 17 km/s[5] |
---|
Velocitat radial | 34,409 km/s[6] |
---|
Gravetat superficial equatorial | 32,52 cm/s²[4] |
---|
Ascensió recta (α) | 1h 30m 11.115s[2] |
---|
Declinació (δ) | 6° 8' 37.7582''[2] |
---|
Metal·licitat | −0,363[4] |
---|
Lluminositat | 45 lluminositats solars |
---|
Edat estimada | 5,57 mil milions d'anys |
---|
|
|
Mu Piscium (μ Psc / 98 Piscium) és un estel en la constel·lació dels Peixos de magnitud aparent +4,84.[7] No té nom propi encara que en l'astronomia xinesa formava la figura de Wae Ping al costat de les properes α, δ, ε, ζ, ν i ξ Piscium.[8] Es troba a 304 ± 5 anys llum del Sistema Solar.
Com a molts estels del cel nocturn —valguin com a exemple Torcularis Septentrionalis (ο Piscium) o δ Piscium, en aquesta mateixa constel·lació— Mu Piscium és un gegant taronja. Té tipus espectral K4III i una temperatura efectiva de 4103 K. El seu diàmetre angular, mesurat de manera indirecta en diferents longituds d'ona i considerant l'enfosquiment de limbe, és de 2,58 ± 0,03 mil·lisegons d'arc; això permet avaluar el seu diàmetre real, resultant ser aquest 26 vegades més gran que el diàmetre solar.[7][9][10] És 251 vegades més lluminosa que el Sol i té una massa estimada un 55 % major que la massa solar.[11]
Mu Piscium té una metal·licitat —abundància relativa d'elements més pesats que l'heli— inferior a la meitat de la que té el Sol ([Fe/H] = -0,37).[9] Així mateix, és especialment pobre en elements com a estronci, ceri i bari; l'abundància relativa d'aquest últim element és una quarta part de l'existent en el Sol.[11]
Referències
- ↑ «The Perkins catalog of revised MK types for the cooler stars» (en anglès). The Astrophysical Journal Supplement Series, 10-1989, pàg. 245–266. DOI: 10.1086/191373.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «APOGEE Data and Spectral Analysis from SDSS Data Release 16: Seven Years of Observations Including First Results from APOGEE-South». Astronomical Journal, 3, 9-2020. DOI: 10.3847/1538-3881/ABA592.
- ↑ Afirmat a: Catàleg de velocitats rotacionals dels estels. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: juny 1970.
- ↑ Caroline Soubiran «Gaia Data Release 2. The catalogue of radial velocity standard stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 8-2018. DOI: 10.1051/0004-6361/201832795.
- ↑ 7,0 7,1 G 3-3 -- High proper-motion Star (SIMBAD)
- ↑ Allen. Courier Dover Publications. (en anglès). ISBN 0-486-21079-0.
- ↑ 9,0 9,1 Cenarro, A. J.; Peletier, R. F.; Sánchez-Blázquez, P.; Selam, S. O.; Toloba, E.; Cardiel, N.; Falcón-Barroso, J.; Gorgas, J.; Jiménez-Vicente, J.; Vazdekis, A. «Medium-resolution Isaac Newton Telescope library of empirical spectra - II. The stellar atmospheric parameters». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society. pp. 664-690.
- ↑ Richichi, A.; Percheron, I.; Khristoforova, M. «CHARM2: An updated Catalog of High Angular Resolution Measurements». VizieR. pp. 773-777 (Taula consultada en CDS).
- ↑ 11,0 11,1 Luck, R. Earle; Heiter, Ulrike «Giants in the Local Region». The Astronomical Journal. pp. 2464-2486.
|
|