El Motogiro d'Italia, conegut també com a Giro d'Italia Motociclistico, fou una prova de ral·limotociclista que es va celebrar a Itàlia entre el 1953 i el 1957. Es desenvolupava per etapes entre diverses ciutats de manera circular, a l'estil del Giro d'Italia, del qual prenia el nom. Anteriorment s'havien celebrat altres proves similars, tot i que amb altres denominacions: el Circuito d'Italia (1914) i el Giro Motociclistico d'Italia (1923-1926). Sovint, totes tres proves s'agrupen dins la mateixa denominació de Motogiro d'Italia i, per tant, hom considera que del Motogiro se'n van celebrar un total de 10 edicions entre el 1914 i el 1957.
Circuito i Giro Motociclistico d'Italia (1914-1931)
El primer Giro d'Italia exclusiu per a motocicletes, sota el nom de Circuito d'Italia, el van organitzar conjuntament el 1914 la revista Gazzetta dello Sport i la societat esportiva Unione Sportiva Milanese. La cursa es va fer famosa per la cobertura extensiva que en van fer els mitjans, tant nacionals com internacionals. Comptava amb 56 participants, dels quals només 18 van arribar a la meta per dificultats diverses. Es va considerar una cursa molt reeixida pel gran nombre d'espectadors que va atreure al llarg del recorregut.[2] El guanyador en va ser Oreste Malvisi, que va fer els 2.378 km de recorregut des de Milà passant per Roma, Ancona, Udine, Savona, Torí i de tornada a Milà, amb una Ariel. Les motos que van acabar la cursa van ser exposades a la primera Exposició Internacional de Bicicletes, Motocicletes i Accessoris de Milà (EICMA).[3]
L'esclat de la Primera Guerra Mundial va ajornar la segona edició del Motogiro fins a l'any 1923. Aquesta vegada hi va haver 53 participants en un recorregut d'aproximadament 2.500 km que una vegada més començava i acabava a Milà. Hi van participar set motoristes i el guanyador en va ser Guido Mentasti amb una Moto Guzzi. La prova es va reeditar anualment fins al 1926 i després, a causa de les polítiques de Mussolini, va caure en l'oblit fins al 1953.
Motogiro d'Italia (1953-1957)
Remo Venturi al MotoGiro de 1955 amb una MV Agusta Bialbero
La primera edició de la postguerra la van organitzar conjuntament el 1953 la Federazione Motociclistica Italiana (FMI) i el diari esportiu Lo Stadio.[4] Les classificacions es van dividir en quatre categories segons la cilindrada de les motocicletes, totes monocilíndriques (50, 75, 125 i 175 cc) i n'hi van participar de les següents marques:[5]
Durant els anys 1953 i 1956 va haver-hi en total deu víctimes mortals (vuit motoristes i dos espectadors).[6] El greu accident esdevingut durant la Mille Miglia del 12 de maig de 1957, en què van morir Alfonso de Portago i deu espectadors, va provocar la prohibició de les curses per la via pública a Itàlia, cosa que va posar fi per sempre al Motogiro.[7]
Nou Motogiro "vintage"
D'ençà de 1989, la FMI organitza un nou "Motogiro d'Italia" commemoratiu en què participen majoritàriament motoristes amb motocicletes fabricades durant els anys en què es va celebrar el Motogiro original. Aquest format "vintage" s'ha exportat també als Estats Units, on el 2008 es va crear el Motogiro America.[8]
