Moon Chung-hee (Comtat de Boseong, 25 de maig de 1947) és una escriptora, professora i poeta sud-coreana.[1]
Biografia
Moon Chung-hee nasqué a Boseong, província de Jeollanam-do, a Corea del Sud, el 25 de maig de 1947.[2] Anà a l'escola secundària femenina Jinmyeong, es llicencià en literatura coreana a la Universitat Dongguk, en la qual també fou professora.[3] Quan encara estava en l'escola secundària publicà el primer recull de poemes, Respiració floral (Kkotsum), al 1965. El 1969 els poemaris Insomni (Bulmyeon) i Cel (Haneul) es publicaren en el número especial de nous poetes en Wolgan munhak.[4] El 2014 era presidenta de l'Associació de Poetes de Corea.
Obra
La poesia de Moon Chung-hee mostra una percepció clarament romàntica, expressada amb un llenguatge nítid. Un exemple de la seua excel·lent i en ocasions sorprenent sensibilitat poètica és "La cançó de Hwang Jini" (Hwangjiniui norae).
Els símils i metàfores que utilitza són totalment subjectius. El seu llenguatge figuratiu tracta de manera emotiva els temes de l'amor romàntic, la desconfiança, el sofriment i la llibertat. En alguns poemes com "Creïlles" (Gamja), "Al meu estimat Samacheon" (Saranghaneun samacheon dangsinege) i "Contemplant el riu Namhan" (Namhangangeul barabomyeo), inclou elements dels contes de fades per arribar a una síntesi al·legòrica de la realitat present.[4]
Obres
- 1965 Respiració floral (Kkotsum)
- 1973 Poemes de Moon Chung-hee (Moon Jeonghui Sijip)
- 1984 Les campanades que s'ensorren soles (Honja muneojineun jongsori)
- 1986 L'ocell d'Aunae
- 1987 La meua llar enyorada (Geuriun naui jip)
- 1990 Trau-me l'ocell que viu en mi (Je momsoge salgo inneun saereul kkeonaeeo juseyo)
Premi
- Premi de literatura contemporània (1975)
Referències
